L’illot del Rei des de sempre ha estat objecte de desig per part de diversificats interessos
Ara toca l’explotació de la làmina d’aigua del marge nord, amb la instal·lació tres pantalans per acollir 168 embarcacions de variades eslores majors que estan provocant polèmica pel previsible i desconegut impacte en diversos aspectes.
No existeix cap planificació específica o detallada que hagi acollit prèviament aquesta possibilitat, començant pel Pla Director del Port, redactat els anys ‘80, ni per part del Pla d’Utilització dels Espais Portuaris (2006), ni pel Pla d’Ordenació (2000) redactat pel Gabinet Martorell, Bohigues, Mackey. Ni per cap de les ordenacions anteriors. Per tant ens trobem davant una ocurrència improvisada que no està avalada ni tan sols per un simple estudi d’impacte ambiental general o específic del port ni del projecte.
El pitjor, previsiblement, serà la afectació sobre el propi illot del Rei, que està declarat per Llei des de l’any 1991 Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI). La concentració totalment inevitable de vehicles a la zona de Venècia podria resultar brutal. Recordem que quan simplement es pretenia prestar un senzill servei de bar a l’emblemàtic edifici es suprimí formalment l’activitat per la pertorbació que podria afectar aquesta zona privilegiada. També desconeixem les obres imprescindibles dubtosament legals que es pretenen sobre l’illot i els voltants.
Un altre aspecte profundament censurable és que no es presenti un estudi d’onatge. Quines garanties d’estabilitat i prevenció d’accidents s’ha exigit, ja sigui pel trànsit dels vaixells en el canal de navegació, com per temporals, tsunamis o rissagues? Podran navegar amb seguretat els vaixells grans? És incomprensible estrangular un canal prou precari.
Per entendre la necessitat de l’estudi d’onatges tenim al port un exemple prou didàctic. Voltant els anys 1970, el bon alcalde Gabriel Segui, presentà un projecte per a construir a la zona més protegida del port, Cala Rata, un ambiciós i voluminós projecte de port esportiu, amb tinglats i hotels a construir. Un cop redactat el projecte s’exigí l’estudi i plànol d’onatges. Per a formalitzar aquest document la direcció portuària contractà un Enginyer de Camins de nacionalitat russa, el qual durant quatre mesos s’establí aquí i presentà l’estudi. Finalment, desconec per quins motius no es construí aquest port esportiu.
Aquest exemple l’exposat per a mostrar la frivolitat i desinterès que la Direcció i Consell Administració de l’Autoritat Portuària actual tracta els assumptes del port de Maó, resultant que fa més de 60 anys s’exigia a la cala més protegida del port la presentació de l’estudi d’onatges, i actualment, per a instal·lar 168 amarres desprotegits a l’illot protegit (ANEI), no s’exigeix res.
L’any 2006 l’APB redactà el Pla d’Utilització dels Espais Portuaris. Aquest document, en el plànol de l’ordenació, es detallava específicament la zona al voltant de l’illot a ocupar destinada al fondeig d’embarcacions, concretament a ponent (vegeu plànol).
Posteriorment, l’any 2023, s’aprovà per O.M. de 18 de juliol, un nou document, el Pla de Delimitació d’Espais i Usos Portuaris (DEUP), el qual no especifica en cap dels plànols de l’ordenació els espais concrets a ocupar, simplement es deixa plenament a criteri dels possibles futurs beneficiaris per a l’explotació de les aigües del port, com ho demostra la desproporcionada i injustificable concessió a La Azulona.
El DEUP vigent, permet que qualsevol funcionari, individu o col·lectiu aliè, observant en la distància el plànol del port, presenti propostes o projectes de ports esportius a qualsevol de les 17 cales del port, fins que no hi quedi cap zona sense urbanitzar.
Podríem exposar molts exemples, començant per l’any 1926 (en fa 100) quan es pretenia habilitar tot el port com a Base Naval, fondejant 42 vaixells de l’Armada, un o dos a cada cala, amb els corresponents tinglats, polvorins i accessos (inclosa Calesfonts).
A principis de 1970 visità Maó el director general de Ports, el Sr. Marciano, el qual quan va descobrir Sa Colàrsega, no es va poder resistir a dibuixar immediatament un port esportiu.
Darrerament, tenim alguns exemples més, al voltant dels anys 2000, l’APB redactà el plec de condicions per a convocar concurs per construir un port esportiu a El Fonduco. S’aturà perquè no hi havia previsió d’aparcaments per a cotxos.
Al voltant dels anys 1980, visità el port de Maó el Director del port de Bilbao, el qual, contemplant la rada digué als Regidors: «No permitáis que se estreche ni un metro más este fantástico puerto, os arrepentiríais».
El port està dominat per cervells insensibles, tan sols es pensa en l’explotació òptima. Ara es convoca concurs per a estudiar els fons marins. És per protegir o per a construir?
Per què no s’estudia primer el grau de contaminació de les aigües i les causes, la afectació del moviment marítim? I, per què no fixar la limitació del número òptim d’embarcacions?, perquè vulguis o no, quasi totes contaminen un poquet.
Per acabar, cal un reconeixement sincer als treballs dels Amics de l’Illa del Rei, per la meritòria, reconeguda i lloada tasca de recuperació i revitalització. I un especial record als incompresos lluitadors per tal d’evitar que l’illot es convertís en el seu moment en un establiment hoteler, autèntics benefactors de la satisfactòria culminació del destí actual (final?).