Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:
Joves amb veu

Iran, Palestina i la doble vara

| Menorca |

M’he repensat molt si escriure o no aquest article, però ja que hi ha molt poques veus que han xerrat de la massacre de l’Iran, veig necessari opinar sobre el tema. La repressió del règim dels Aiatol·là no és una novetat. La societat iraniana, que als anys 70 gaudia d’un estil de vida quasi occidental, ha de suportar avui un estricte règim teològic que reprimeix a tota la població amb una menció especial a les dones i al col·lectiu homosexual. La situació econòmica del país és des de fa mesos caòtica, fet que va motivar l’inici de protestes multitudinàries a inicis d’any, unes protestes que es van saldar amb gairebé 30.000 morts. Avui dia, la repressió s’ha tornat encara més brutal, algunes fonts diuen que el total de baixes civils ascendeix a quasi 40.000, amb execucions arbitràries, atacs a hospitals assassinant a manifestants ferits, acarnissament contra minories religioses i ètniques i fustigació als familiars dels manifestants, entre d’altres. Com és obvi, a l’Iran existeix també una censura informativa evident que no és cap novetat, però que ara mateix s’ha tornat obscena. La meva pregunta aquí és, quina ha sigut la resposta de plataformes com «Menorca per la Pau» i similars al respecte? Fins al moment, no tan sols ni una manifestació, sinó que ni una sola referència ni denúncia pública. Res. A jo em perdonaran, però aquest tipus de plataformes que van d’imparcials, així com certa gent i certs partits polítics per tothom coneguts, que han estat posant el crit al cel pel succeït a Gaza (amb raó) i que ara estan protagonitzant un silenci sepulcral amb el de l’Iran, em produeixen fàstic. La pregunta que ara em faig, és per què prefereixen odiar a un país democràtic com és Israel, on sembla que tots els jueus tenen la culpa dels crims de guerra de Netanyahu, i, en canvi, ignoren totalment i de manera obscena el que succeeix amb un dels règims més repressors que existeixen. Antiimperialisme, ignorància, estómacs agraïts...? Qui sap, però en tot cas, és un exercici d’hipocresia de manual.

Sin comentarios

No hay ningún comentario por el momento.

Lo más visto