Que el Govern Balear impulsi una llei per mantenir algunes edificacions del nostre litoral sembla una bona idea. A les nostres costes hi ha edificacions tradicionals, com els escars, que com a patrimoni etnològic que són, mereixen una protecció.
Encara que alguns es vulguin carregar les autonomies resulta que en casos com els escars les institucions autonòmiques són l’única esperança. Del Ministeri amb la seva lentíssima i sorda gestió de les costes no podem esperar cap solució. Ni entenen ni volen entendre realitats singulars com els escars i com tantes altres coses.
El problema rau, precisament, en la limitada autonomia que tenim. Perquè l’Estat a més d’ineficaç no permetrà que Balears decideixi sobre el seu litoral. La nefasta i parcial transferència de costes de 2022 és un exemple clar de com Madrid ni fa ni deixa fer. I resulta que n’hi ha que volen tornar al centralisme franquista quan la modernització d’Espanya ha vengut de la mà de l’estat autonòmic. Certament que no tot val, i que una cosa és preservar el patrimoni i una altra validar excessos. Ara bé, durant anys de Demarcació de Costes ni patrimoni ni una punyeta, era com topar amb una paret: no hi havia cap capacitat de tenir un debat i establir un criteri raonable, transparent, flexible i, sobretot, adaptat a la nostra realitat singular.