Un servidor, a la meva ja considerable edat, som un habitual usuari de la radiodifusió; actiu pel que fa a IB3, on particip en una emissió setmanal, concretament els dimarts a l’espai dedicat a Menorca (no és propaganda, atès que fa més de vuit anys que coment notes i detalls genealògics amb honoraris estrictament honorífics) i, en pla passiu, la ràdio m’acompanya bona part del dia i de la nit, escoltant diverses emissores, però no de tota casta. Normalment, els dissabtes matí escolt l’emissora d’una cadena hereva de la primera emissora d’Espanya, Ràdio Barcelona, on comenten errades i coses rares escrites a la premsa nacional, tot en to de broma. Avui, quan escric aquest «esquitx», dissabte dia de Sant Valentí, han citat a un diari on s’ha escrit que un capellà italià havia casat un fill seu... Podreu comprendre que la broma feia referència a un acudit relatiu al vot de castedat dels capellans, precepte establert al Concili de Letran al segle XII i reafirmat al Concili Trent (1545-1563). Convé recordar que els primers llibres sacramentals a Menorca són de l’any 1565.
Òbviament, la notícia comentada tracta d’un home que després d’enviudar es va fer capellà i, en virtut de la seva nova condició, ha participat en la cerimònia del casament d’un fill seu. Val a dir que, com fa anys em va explicar Josep Seguí Mercadal, el sagrament del matrimoni és l’únic en què els ministres són els dos que es casen, i que el capellà només fa de testimoni davant Déu.
Dit açò, els mitjans de comunicació actuals podrien citar un cas documentat a Menorca fa un cert temps, quan un homo de Ferreries, viudo i posteriorment ordenat sacerdot, va tenir l’honor d’oficiar batejos de nets i besnets i la desgràcia de documentar actes de defuncions de familiars directes.
Segons diu Antoni Guasch a la seva «genealogia dels menorquins», es tracta de Miquel Al·lès Juaneda (*Ferreries 1716-+ 1803): «Quan va enviudar es va fer sacerdot, el setembre de 1753 ja ho era.
Va veure morir a varis fills, dues nores, i va baptiar diversos néts, besnéts, etc
En 1789 va fer un estudi recopilació de la devoció a la mare de Déu del Toro».
Com pot veure el lector, els menorquins anam al davant de la resta del món: un capellà que enregistra i oficia actes sacramentals de familiars directes i indirectes és un cas a destacar.
No sé si caldria fer difusió d’aquest cas, poc freqüent, als mitjans de comunicació moderns, sense que es generi una discussió mediàtica no desitjada.