Del futbol mir només els partits. Quan han acabat, a un/a altre/a canal/cosa. Els estudioestadios i chiringuitos són previsibles. Cadascú defensa el seu equip fins a negar les realitats més evidents, siguin fores de joc amb ninots, penals de criteri variable o agressions sobreactuades. Dimarts vaig fer una excepció per la moguda racista amb Vinicius. Me va agradar el que va dir Fernando Morientes:es farà una passa clau per erradicar les actituds xenòfobes quan siguin condemnades i denunciades per integrants del mateix equip de qui les comet.
El Benfica, equip del jugador racista, ha fet tot el contrari. L’ha defensat. Club i entrenador diuen que no és ver. I si fos ver, Vinicius va provocar. Com allò que diuen de com van vestides les dones agredides sexualment. Aquest patró de raonament exculpatori és una epidèmia.
Hores abans del partit, al Parlament balear (un altre chiringuito), i precisament xerrant del futbol a les escoles, la diputada Patricia de las Heras de Vox fa dir que els polítics d’esquerres eren «tarats mentals». No consta que el seu partit l’hagi reprovada i el president de la Cambra, també de Vox, li va consentir.
Un merengue assenyat no es trobarà còmode amb la irritant vehemència de Vinicius, i molts progressistes opinaran amb raó que no fa falta obrir un debat polític sobre el futbol al pati de l’escola quan els mestres ja fa anys que regulen l’ús de les pilotes. I per dir-ho no deixen de ser madridistes ni d’esquerres.
Però açò no és la norma. El més habitual és tancar files.Els nostres corruptes són presumptes, els vostres el dimoni. Els nostres agressors són provocats, els vostres provoquen. Ni causes tan òbvies com combatre el racisme o deixar de frivolitzar amb la salut mental eviten que els col·lectius defensin els seus, fins i tot quan evidencien tenir manco llums que una tèquina.
El que va dir Morientes val per dins i fora dels estadis. Es veu que el cap li serveix per més coses que per marcar golassos.