«Et donaré tot això si et prosternes i m’adores» (Mt 4, 8). Aquesta oferta diabòlica, que Jesús rebutja, és l’oferiment que sibil·linament, o descaradament, se’ns fa actualment, no només personalment, sinó com a grup social.
És un gran error sacrificar tot el que ens dona pau interior, o sigui felicitat autèntica, estimar i sentir-se estimat, per obtenir més poder posseint més coses: diners, prestigi social, èxit professional, i tot per damunt dels altres.
Intenten estabornir-nos com a societat i tenim el perill de deixar-nos arrossegar per estils de vida que ens prenen fins i tot l’alegria de viure. Els qui em segueixin seran els millors, jo tinc el poder! Tenim una prova ben clara en veure les cares d’amargats dels poderosos del món, i no se’ls veu gaire feliços trossejant les vides de milers i milers de persones, a les que, també diabòlicament, ofereixen el seu enganyós món millor: «Et donaré grans viatges, hotels luxosos, platges paradisíaques, cotxes fantàstics..., si vens a les meves».
Tampoc és tan diferent l’actualitat del que ens ensenya l’evangeli de Mateu!
He llegit: «No n’hi ha prou amb alimentar la vida de diners, prestigi, poder o sexe. Tant si ho sap com si ho ignora, l’home necessita, estimar i ser estimat, perdonar i ser perdonat, acollir i ser acollit». Em recorda també a Mateu quan diu «L’home no viu només de pa...».
Enfront de la civilització que se’ns brinda d’«utilitzar i llençar», cal trobar formes més amoroses de viure en comunitat, no només en petita comunitat, que també, sinó en comunitat universal, perquè estem deixant el poder en mans de gent, que endemés de barallar-se entre ells perillosament, són capaços de fer servir i tirar també les persones, si aquestes els fan nosa o interpel·len els seus desitjos.
També he llegit: «Guanyen cada cop més diners, tenen prestigi social, han assolit el que volien, però se senten cada cop més sols i més frustrats. La seva vida s’ha omplert de coses, però ha restat buida de veritables amistats. Saben lluitar i competir, però no saben donar ni rebre amor. Dominen les situacions difícils, però no aconsegueixen créixer com a persones».
Quan els creients diem que necessitem obrir-nos a Déu, no podem oblidar que Déu és amor i que l’amor no és una exclusiva per fer-nos només adoradors, és un compromís vers els altres, compromís que hem de compartir creients i no-creients per ajudar a fer el món més just, més lliure i més habitable. I vist com van les coses, aquesta conversió no és un luxe, és i ha de ser una actitud que s’escampi arreu, si pot ser amb l’alegria de sentir-nos més dignes, i que molts seguim i continuïn sent creadors d’esperança.
Hi ha un món millor, no ens el deixem perdre!