Moltes vegades he llegit personatges que neguen que la ignorància sigui causa de res del que vol el poble. Que quan qualcú s’atreveix a qüestionar la voluntat popular expressada pels costums, les modes o els resultats electorals és simplement presumpció, afany de superioritat i no sé què més…
Els valedors d’aquesta saviesa innata de la gent normalment són beneficiats amb sou d’aquests a qui defensen. Més enllà d’aquesta bajanada convertida en dogma, en vull parlar com a motor d’algunes de les penoses realitats actuals.
La quantitat (la massa) en ciències és el desencadenant d’alguns factors, per a bé i per a mal. Però la quantitat no és més determinant que la qualitat (l’essència), l’especificitat o l’adaptació com a factor evolutiu.
Trump pot qüestionar el canvi climàtic, els drets dels altres mortals i un mínim ordre internacional perquè el van votar milions de resabuts nord-americans. Però també perquè el Partit Demòcrata fa anys que està perdut en desfer un nus neuronal dintre del mateix partit. Trump, el Calígula de Finisterra, fa cruixir les poques costures de civilització aconseguides amb molt d’esforç perquè qualcú li va atorgar la capacitat de fer-ho. Perquè a EUA la democràcia no depèn tant de la qualitat de les idees com dels doblers dels candidats. I aquests depenen dels negocis propis, dels amics i de les masses d’electors capaces de condicionar de la manera que sigui. Tot un aparador de saviesa d'aquella majoria.
Milions de famílies, tots els governs, quasi totes les empreses, la majoria de professionals donaven per bo, i argumentaven que l’accés indiscriminat a les telecomunicacions seria favorable. Ara sembla imprescindible regular-ho per als joves i purgar-ne molt en els adults. Simplement l’eufòria tenia molt d’ignoràncies d’algorismes, addiccions, estafes i manipulacions.
Durant dècades alguns han volgut sostenir el sistema de poder espanyol sobre el pilar de la monarquia exemplar del Campechano. Una monarquia suposadament de gran profunditat democràtica i artífex -ell- de salvar-la del 23F. Ai el Campechano, l’honestedat i la democràcia. Ai el cop d’estat si no hagués estat per Cotoner i Cotoner i Sabino Fernández (cap i secretari de la casa reial). Però quant han ignorat els espanyols de tot açò durant anys i encara ara?
És a l’inrevés. Les condicions de vida dels humans han millorat en proporció directa a la superació de cotes d’ignoràncies majoritàries.
Atorgar suposades savieses gratuïtes a les masses simplement per ser majoria és interès d’aprofitar l’onada. Comoditat i poc coratge.
Quantes vegades les «majories sàvies» han triat les solucions més desastroses? Els nazis van estendre l’horror a Europa perquè una altra majoria d'electors resabuts també els va elegir.
I admetem que en tots els exemples: Trump, l’addicció telemàtica, el Campechano i els nazis hi va haver prou rars, prou friquis, que van advertir suficientment per prevenir-ho. Si no s’haguessin ignorat, hauríem estalviat dolor i perjudicis.
Peter Burque («Ignorància, una història global») diu que la capacitat humana és bastant constant i que tot aprenentatge nou es fa lloc creant una nova ignorància. Vol dir que les energies que invertim en algunes funcions ens obliguen a abandonar-ne d'altres que seran noves ignoràncies. Una evidència. La clau, per evitar perdre-hi, és que els sabers nous siguin més intel·ligents -útils per resoldre fets presents- que els abandonats. I aquí és on potser rau el problema actual. No triam els que més convenen sinó els que més ens venen. Les adaptacions a la complexitat del present s'han descompassat per l’excés de condicionament de les conductes en favor dels beneficiaris del sistema, moltes substitucions estan viciades. Deixen de ser adaptacions prou conseqüents i exitoses de l’espècie.
Les majories, les audiències, les masses no són cap garantia de certesa. Ni motiu per sacralitzar-les. I els són d’aplicació les mateixes exigències de criteri, estudi, reflexió i esmena que demanam a qui volem al nostre costat.