Possiblement no agradarà a alguns arquitectes, o a cap. Moltes de les edificacions dels nuclis tradicionals com Sa Mesquida, Es Grau, Es Murtà, Macaret, als més de 60 nuclis rurals, en sòl rústic, urbanitzacions i moltes a les mateixes poblacions, s’han edificat pel sistema d’autoconstrucció, o sigui pels propietaris dels terrenys, donant com a resultat, generalment, conjunts desordenadament espontanis, però en alguns casos atractius.
La il·lusió més gran i aspiració d’aquells que no disposen de recursos econòmics suficients, seria poder autoconstruir el propi pis o habitatge unifamiliar, tot a l’efecte d’economitzar i resoldre aquest justificadíssim objectiu vital.
Però, actualment no resulta possible, perquè les dificultats esdevenen formalment i econòmicament insuperables.
Vaig tenir un company de feina que es construí a Binibeca, a primera línia, un xalet, amb notables esforços i sacrificis. No tenia cotxe i traginava els materials des de Maó, amb una vella Vespa.
Part del jovent transita amb la vana esperança que algun dia li serà facilitat un pis de forma gratuïta o molt econòmica. Cal considerar que es tracta d’una utopia, tan sols arribaran a ser propietaris a base d’esforç i sacrifici, de renúncies durant uns anys, com viatjar, restaurants i despeses prescindibles. Però es tracta d’un esforç que a la llarga li resultarà àmpliament satisfactòria i reconfortant, que el lliurarà del lloguer que representa una eterna esclavitud que condiciona la resta de la vida. Res esdevindrà més gratificant, més seguretat i tranquil·litat definitiva que gaudir de la pròpia casa. Val la pena.
Continent i contingut. L’única forma que podria resultar possible promocionar l’autoconstrucció seria disposant de terrenys o d’edificis aprofitables. En el cas de plurifamiliars es tractaria de què l’administració facilités el terreny, el projecte, la construcció externa de l’edificació, i els espais i serveis comuns, tot a l’efecte de planificar-la harmoniosament. A part dels requisits formals exigits com a arquitecte director, aparellador director d’execució i coordinador de seguretat i segur de responsabilitat. Naturalment, el beneficiari abonaria a llarg termini les despeses alíquotes.
El contingut seria destinat a persones disposades a treballar i finançar personalment l’interior a base de treball personal, amb la col·laboració indispensable d’altres (pares, fills, familiars, amics). Aquest sistema presentaria un estalvi considerable, tant per a l’Administració compromesa com pels mateixos beneficiaris. L’interessat podrà estalviar la mà d’obra, les rebaixes en els materials, finançament, bonificacions fiscals, etc. També gaudirà d’una llar personalitzada (distribució, cuina, bany, estudis, solats, alicatats, colors, instal·lacions, etc.). I simultàniament abonarà manco en concepte d’IVA i BI.
Hi ha disponibilitat d’hipoteques autopromotor, les quals permeten obtenir finançament per fases a mesura que avança la construcció
A modo d’exemple tenim el cas de l’edifici de Sa Tanca a Sant Lluís, a on la batlessa manifesta que vol destinar-lo a pisos socials. Aquest sistema d’autoconstrucció permetria a l’Ajuntament pràcticament no fer cap despesa més. I si decideix construir els pisos el pressupost difícilment serà assumible per l’Administració municipal.
Hi ha altres edificacions susceptibles d’aprofitament, com l’hospital militar de Maó i possiblement molts altres que ara mateix desconec.
En el cas d’edificacions aïllades o unifamiliars no hauria de presentar cap tipus de problema, simplement facilitar l’accés al solar.
Cal considerar que quan les administracions contracten obres, tan sols es dedica a la pròpia construcció un 64 per cent del pressupost total (21% d’IVA i un 15% de benefici industrial). Per tant, es pot estalviar el B.I. i part de l’IVA.
Resoldre el problema de l’habitatge requereix molts anys. Comença des dels propis Plans Generals municipals, i ara el retardat PTI. Per quin motiu l’Ajuntament de Maó disposa actualment de cinc promocions d’habitatges socials, a part de totes les ja culminades, i la resta de municipis de cap o quasi cap?. Simplement perquè el batlle Borja Carreras planificà i gestionà el PGOU de forma eficaç, prioritzant les cessions obligatòries de terrenys dels Plans Parcials i Unitats d’Actuació. Per aquest motiu la ciutat s’ha beneficiat gratament de solars, zones verdes, parcs, etc. La planificació municipal és l’inici d’un molt llarg futur.
Consorciar. Actualment, la major preocupació i desesperació ciutadana és el problema de l’habitatge. A Menorca es podria promocionar alguna iniciativa. Es tractaria que el Consell, ajuntaments, Govern, IBAVI, col·legi d’arquitectes, bancs, i altres entitats solidàries relacionades amb la construcció i el finançament, el comerç i la indústria participin i formin un consorci destinat exclusivament a facilitar i promocionar l’habitatge social, d’unificació d’iniciatives disperses, no exemptes d’esperit solidari.
Actualment, les administracions separadament i descoordinadament presenten algunes iniciatives d’ajuts, però difuses i en general desconegudes i de difícil aprofitament.
No hauria de significar un increment de càrrecs ni funcionariat, sinó d’aprofitar i redistribuir els recursos vigents.
Quan varen sobrevenir els problemes dels penya-segats es constituí diligentment un consorci específic, conformat per vàries administracions. Ara esdevé d’importància resolutiva.