Recentment hem llegit en premsa la compareixença formal del senador per Menorca i del conseller portaveu i de Cultura, en un acte al PP, en relació a la declaració de Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial. L’acte, molt formal per donar-li relleu, assenyalava una suposada manca de transparència del ministre de Cultura, perquè no dona trasllat al Consell del contingut de la documentació enviada pel seu Departament a Unesco, en relació amb la nominació de Patrimoni Mundial de Menorca Talaiòtica. És una versió menorquina del «Madrid ens roba», que ens fomenta el dubte sobre si el Ministeri de Cultura, interlocutor de la Unesco, ha enviat «informes no validats pel Consell», que puguin contaminar l’actual gestió de la nominació de Menorca Talaiòtica per part del Consell, i predisposar l’Organisme responsable de París en contra.
Aquesta versió de la complicada relació amb el Comitè de Patrimoni Mundial cerca la confrontació política, reproduint a escala local el que veiem cada dia a Madrid, enfrontaments sense motivació suficient. No obstant, més que refermar la nostra menorquinitat, la compareixença ens pot generar la mateixa preocupació que diu tenir el ministre Urtasun, per diferents motius. En primer lloc, perquè els compareixents semblen desconèixer el contingut de l’informe de gestió que va enviar el Consell a París, a on no s’acreditava el compliment de les condicions de la nominació com a Patrimoni Mundial, sinó tot al contrari. El seu contingut es ambigu, com quan es diu «La actualización del Plan de Gestión de la Menorca Talayótica se realizará a medida que se vayan concretando conjuntos significativos de nuevos contenidos», o no sembla fer atenció a la reforma de la carretera Me-1 afectant el component 6 del Patrimoni Mundial, a Rafal Rubí, quan diu «No existen otros problemas de conservación actuales, ni se prevén restauraciones, alteraciones y/o nuevas construcciones importantes, que puedan tener un impacto en el Valor Universal Excepcional del bien». Els plans directors del Component 6, a on està Rafal Rubí, segons l’informe havien d’estar finalitzats el setembre de 2025. Desconec si s’ha respectat el termini, i si el pla director, en cas d’haver-se redactat, fa esment de la construcció d’una nova infraestructura de dues plantes a 70 m d’una de les navetes, dins del seu entorn paisatgístic i dins de l’àmbit del Component 6 de la declaració de Patrimoni Mundial.
Pel que fa a accions concretes demanades pel Centre de Patrimoni Mundial, la resposta del Consell no planteja una solució específica a les sol·licituds fetes, ni per retirar un suport d’inox a Torre d’en Galmés, ni per retirar el contrafort de formigó a Trepucó. En relació a Rafal Rubí, en comptes de programar la demolició, i substitució per una alternativa que respecti el component 6 de la declaració, com s’havia demanat des de París, s’envia un informe dient que la finalització de l’enllaç iniciat és l’opció més adequada. Es proposa, per tant, el contrari del que ha recomanat Unesco. En definitiva, més que el ministre Urtasun, ha estat l’informe redactat pel mateix Consell i enviat pel Ministeri, explicant una gestió que no dona resposta a les exigències d’Unesco, sinó més tost intenta capgirar les instruccions rebudes, el que ha motivat una resposta negativa per part d’Unesco des de París. Aquesta resposta no afavoreix l’estratègia de posicionar Menorca com un territori amb sostenibilitat i oferta cultural, acreditat amb marques de qualificació mundial, que es podrien anar perdent si no s’actua amb responsabilitat.
Ara mateix, s’han iniciat les obres de la fase de la carretera Me-1 que degradarà sense remei l’entorn de Rafal Rubí, si no es tramita una modificació del projecte, traslladant l’enllaç cap a Maó. No s’entén per què el departament de Mobilitat, que ha modificat el projecte inicial simplificant l’enllaç anterior, a prop de Biniaiet, per passar-lo a canvi de sentit lateral, a nivell de la carretera, no ha fet la mateixa operació a l’enllaç de Rafal Rubí, que està anormalment separat de Biniaiet i desplaçat cap a l’Argentina, purament per aprofitar la zona deprimida de l’entorn monumental per facilitar els moviments de terres. No s’ha considerat en cap cas que s’està intervenint al territori d’un bé declarat patrimoni mundial que s’hauria de respectar. Recentrar l’enllaç uns 400 m cap a Maó permetria resoldre tot el conflicte.
La situació actual no és la mateixa que en 2012, quan es va aprovar el projecte inicial de la carretera. Mantenir la posició actual de l’enllaç de Rafal Rubí suposa incomplir disposicions inexistents en aquell moment, com la Llei d’Urbanisme, La Llei de Carreteres de les Illes Balears modificada, el Pla Territorial de 2023, i la Declaració de Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial, totes posteriors. El projecte actual incompleix totes aquestes normes, També és obvi que seria una incoherència mantenir Rafal Rubí com a únic enllaç a tota l’illa que no connecta amb cap nucli urbà, i a una cruïlla amb un tràfic transversal irrellevant, com ja s’ha dit en premsa. Actualitzar el projecte, com han fet els redactors a l’enllaç de Biniaiet, és necessari i no és impossible. No s’ha de veure com claudicació, sinó com un servei a la ciutadania i al patrimoni, i per donar coherència al projecte actual. El paisatge antic de la carretera amb les navetes al fons, que s’ha ocultat els darrers anys deixant de podar els ullastres de l’entorn, mereix ser recuperat. El conseller de Cultura hauria d’incorporar els criteris de protecció dels béns d’interès cultural de Rafal Rubí als criteris de Mobilitat, que fins ara han estat els únics considerats, fins al punt que l’informe central sobre l’impacte patrimonial sobre Rafal Rubí s’ha redactat a demanda de Mobilitat, i no de Cultura.