El darrer ple del Consell insular de Menorca va debatre una qüestió que pot semblar llunyana, però que té conseqüències molt concretes per al camp menorquí: l’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur
Mercosur és un bloc comercial format per diversos països de l’Amèrica del Sud (entre ells el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai), que des de fa anys negocia amb la Unió Europea un acord per facilitar l’intercanvi de productes, reduir aranzels i obrir mercats. En teoria, aquests acords cerquen dinamitzar l’economia i generar oportunitats comercials, però no tots els sectors parteixen de les mateixes condicions.
En el cas del sector agrari europeu —i molt especialment en territoris insulars com Menorca— els estàndards ambientals, sanitaris i de benestar animal són molt més estrictes que en molts països del Mercosur, la qual cosa es tradueix amb costos més alts de producció.
Posem un exemple clar: un ramader menorquí ha de complir normatives estrictes en benestar animal, ús de medicaments, traçabilitat, protecció ambiental i qualitat sanitària. Tot això té un cost. Si al supermercat arriben grans volums de carn o llet procedent del Brasil o l’Argentina produïda amb requisits més baixos i, per tant, a un preu inferior, el resultat és clar: competència deslleial. El consumidor pot acabar triant el producte més barat, no perquè no valori el producte local, sinó perquè la butxaca mana.
A Menorca no competim en volum. No tenim macroexplotacions ni producció massiva. Tenim finques familiars que mantenen viu el territori. Quan una explotació tanca, no només es perd producció: es degrada el paisatge, es deixa de gestionar el sòl, augmenta el risc d’incendis i es debilita la nostra identitat rural.
El camp menorquí competeix en qualitat, en proximitat i en sostenibilitat, i per fer-ho, necessita que les regles del joc siguin iguals per a tothom.
Obrir la porta a productes que no compleixen els mateixos estàndards que exigim als nostres productors genera una contradicció evident: demanam excel·lència ambiental aquí, però acceptam productes que no sempre compleixen aquests criteris. I una vegada els mercats s’obren, és molt difícil revertir-ne els efectes.
Més per Menorca ens posicionam rotundament en contra de l’acord amb Mercosur: no a la competència deslleial i no a posar en risc el model agrari que sustenta el nostre territori. El sector primari mereix protecció efectiva: que es tenguin en compte les especificitats dels territoris insulars i que es garanteixi reciprocitat en les condicions de producció. No es tracta de quedar-nos aïllats, sinó d’equitat. Si les normes són estrictes aquí, també han de ser estrictes per als productes que entren.
Davant la pagesia menorquina, el Partit Popular va expressar rebuig davant un acord com Mercosur. Però al mateix temps, a Madrid i a Brussel·les, el mateix partit manté una postura alineada amb la política comercial europea, apostant per no tancar la porta a l’acord. No es pot dir «no» a Menorca i alhora deixar la porta oberta allà on realment es decideix.
El grup socialista, per la seva banda, va defensar obertament Mercosur, argumentant que els acords comercials són una eina necessària en un món globalitzat i que també poden generar oportunitats per a sectors exportadors.
Segurament els acords poden tenir efectes positius en determinats àmbits. Però també és cert que no tots els territoris ni tots els sectors es veuen afectats de la mateixa manera. A Menorca, el sector primari no té la dimensió ni la capacitat d’absorbir impactes negatius com sí que poden tenir grans explotacions continentals. Aquí, cada explotació que tanca té un impacte directe sobre el paisatge, l’economia local i la cohesió territorial.
Aquest debat no hauria de ser un enfrontament partidista. Hauria de ser una reflexió serena sobre quin model econòmic volem. Volem un model basat exclusivament en el volum i la competència global, o volem protegir un model agrari que manté viu el territori?
Perquè el model del producte local i de proximitat sigui viable, les institucions han de defensar-lo amb fermesa i coherència a qualsevol espai on es prenen decisions.
Mercosur és una decisió que pot influir en el futur del nostre camp. Qualsevol acord comercial ha de garantir reciprocitat real, respecte ambiental i protecció efectiva del sector primari menorquí. Defensar el camp no és mirar enrere ni anar contra el progrés; és decidir el progrés que volem per a Menorca. El futur del camp menorquí s’ha de defensar sense ambigüitats i amb posicions clares.