A moltes llars, com a la meva, parlar d’escolarització sempre ha estat una decisió fonamental: un diàleg familiar sobre cap a on volíem anar, quin entorn educatiu ens ajudaria a créixer i quines oportunitats oferiria. Aquesta experiència personal m’ha marcat profundament. I és des d’aquest record —proximitat, responsabilitat i escolta— que impulsam un model que vol situar, d’una vegada per totes, les famílies al centre de les seves decisions.
La zona escolar única, allà on s’ha implantat, permet que totes les famílies tenguin més opcions reals de triar centre, sempre aplicant el mateix barem del Decret 43/2024. Fins ara, la zonificació limitava aquestes opcions i consolidava dinàmiques que, en alguns casos, acabaven concentrant alumnes d’un mateix barri o entorn. Amb la zona única, ampliam les possibilitats perquè cada família pugui prioritzar allò que considera més valuós: la proximitat o el projecte educatiu.
Ara és la família qui decideix, i això obre noves oportunitats: centres més diversos, més equilibri i una distribució menys condicionada per barreres administratives. A més, des d’Escolarització gestionam les sol·licituds fora de termini amb un criteri humà: si la família ho indica, no assignam una plaça a més de 3 km del domicili o del lloc de feina. Són mesures orientades a facilitar la vida quotidiana i la conciliació.
La decisió d’avançar cap a la zona única no neix de la improvisació. És una evolució natural, avalada per l’experiència dels darrers anys. Les dades mostren que podem mantenir un altíssim percentatge de famílies que obtenen plaça en primera opció a Palma: un 93,2 per cent el curs 2023-2024 (amb 8 zones escolars), un 90,10 per cent el 2024-2025 (amb 3 zones) i un 94,28 per cent el 2025-2026 (amb 2 zones). Són resultats que demostren que la gestió és sòlida i que podem assumir aquest model amb garanties.
Ara bé, no tots els municipis presenten la mateixa realitat. Hi ha localitats on la zona única és viable i afavoreix l’equitat; i n’hi ha d’altres on podria generar tensions, especialment quan la configuració del municipi faria possible que un infant quedàs sense plaça al centre més proper. Per això actuam amb prudència i respecte, perquè l’objectiu no és imposar un model uniforme, sinó garantir que cap comunitat educativa es vegi perjudicada. Aquesta decisió es fonamenta en estudis exhaustius del departament d’Escolarització, que analitza cas per cas i recomana la fórmula que preserva millor l’interès general.
Com a conseller, crec en les bones polítiques que s’escolten, s’expliquen i s’avaluen. Per això ens comprometem a revisar anualment l’impacte de la zona única, a fer públiques les dades principals i a ajustar qualsevol aspecte que convingui millorar. No hi ha transformació educativa possible sense diàleg real amb les famílies, els docents, els equips directius i els municipis.
La nostra aspiració és clara: un sistema educatiu més obert, més flexible i més just, que no imposi límits artificials i que permeti a cada infant trobar el seu camí. Quan donam llibertat i garantim equitat, hi guanya tota la societat. Gràcies per la confiança i per caminar junts cap a una educació que mira al futur amb serenor, però també amb ambició.