«No hi ha cap guerra que tingui l’honestedat de confessar: jo mato per robar» assegurava el poeta Eduardo Galeano.
Ja hem vist darrerament com les guerres s’estan armant en països que tenen recursos naturals, sobretot petroli. Iraq, Líbia, Veneçuela i ara l’Iran. El manual de saqueig es repeteix de la mateixa manera. Primer es demonitza al dirigent de torn. És un malvat que sotmet el seu poble. Després s’ofega econòmicament al país perquè hi hagi conflictes socials. Per acabar en una intervenció militar en nom de la llibertat, que amaga el motiu principal: apoderar-se del petroli o algun altre recurs natural.
I les accions de la indústria armamentística van pujant i pujant.
I també els beneficis de la banca que inverteixen grans quantitats en aquesta indústria tan rendible.
I més i més negoci en un context de crisi climàtica galopant.
La bona notícia és que cada vegada hi ha més gent conscient de la gravetat de la situació que vivim. Un pas imprescindible per modificar la situació encara que ens sentim impotents.
L’altre bona notícia és que potser o segurament entrarem en decreixement econòmic amb els preus de l’energia bruta més elevats, decreixement imprescindible per frenar la crisi climàtica.
El sentiment d’impotència millora participant en alguna organització ecologista o pacifista.
La plataforma Menorca per la Pau cada dissabte a les 12 fem 10 minuts de silenci davant l’església del Carme de Maó per reclamar l’abolició de la guerra. És molt poc, però ens fa sentir esperançats.