Darrerament els neandertals surten gairebé tant als diaris com Donald Trump, que sembla disposat a impulsar la seva candidatura al Nobel de la Pau encadenant una guerra rere l’altra.
Les últimes notícies prehistòriques fan referència a un estudi genètic que suggereix que la major part de les relacions sexuals entre els nostres parents extingits i els Homo sapiens es produïen entre mascles neandertals i femelles de la nostra espècie.
Com si això no fos prou intrigant, un altre estudi afirma que, amb una probabilitat del 84,3 per cent, els neandertals es besaven.
Confesso que no he pogut resistir la temptació de relacionar ambdues informacions i formular una hipòtesi —diguem-ne heterodoxa—: potser el gran secret dels mascles neandertals per seduir dones sapiens era, senzillament, que besaven molt millor que nosaltres.
Dit d’una altra manera: els homes moderns hauríem perdut, pel camí de l’evolució, una habilitat essencial. Allò tan ranci de «la española cuando besa…» potser s’hauria de reformular així: «el neandertal quan besa és brutal, total, fatal»… en el sentit més irresistible de la paraula.
Sigui com sigui, la prehistòria encara ens dona alguna lliçó útil. Potser la clau de l’èxit dels nostres avantpassats era bastant més simple del que imaginem: menys cops de garrot i més petons.
Una idea que avui, vista la marxa del món, tampoc no semblaria gaire revolucionària. Potser hauríem de recuperar aquell vell lema dels anys setanta: fes l’amor i no la guerra.