Segon i darrer debat de política general al Consell aquest mandat. El pròxim ja serà la campanya electoral. Convé repassar què es deia fa un any per fer-se una idea, entre anuncis i promeses, del que hem avançat. Les obres de la carretera, tot i la polèmica, ja estan en marxa; s’ha comprat més sòl que mai perquè l’Ibavi faci 200 pisos, encara que no se sap quan; i són imminents les noves residències per a la gent gran, si aconseguim el personal.
L’Adolfo Vilafranca del 2025 posava l’èmfasi, però, en temes que s’han embussat. El més evident és la modificació puntual del Pla Territorial Insular que havia de fixar per primera vegada un límit de places turístiques, obrir noves solucions al problema de l’habitatge com la construcció de pisos més petits en blocs més alts. Fa un any també es feia bandera de la tornada a la «normalitat» de la ITV i de la connexió de nous parcs solars que ens farien líders en la transició energètica.
Al debat del 2026 s’ha passat de puntetes sobre aquest darrer punt, potser perquè tenim un parc eòlic desmantellat a Milà i sense projecte per reconstruir-lo, parcs solars que tarden anys a connectar-se i pèrdues milionàries dels que ja estan instal·lats per no poder bolcar tota l’energia que generen a la xarxa, per manca de capacitat de la infraestructura que gestiona Red Elèctrica i la poca diligència d’Endesa com a distribuïdora a l’hora de fer la seva part de la feina.
Hem passat un altre hivern sense l’ampliació de l’aparcament a Cala Galdana, la recuperació de l’aigua de les depuradores continua igual o pitjor que fa un any, el pla de residus acaba la seva vigència sense que s’hagi fet la planta de residus voluminosos que ens havia de finançar el Govern, no ha sortit encara la licitació del servei de bus i la ITV torna a viure una etapa negra. Ja no és temps de parlar de l’herència rebuda sinó de pensar la que es deixarà per al pròxim mandat.