Afirmen des del col·legi d’arquitectes que les obres que es fan ara no generen habitatge per a la classe mitjana menorquina. Açò què és? La resposta no és clara.
L’humorista Miguel Maldonado diu que per ser classe alta has de poder treure una paella d’allà on la guardes sense haver d’aixecar-ne una altra i que si convides dotze persones a sopar a ca teva han de poder seure a cadires iguals. Ara les obres es fan per a aquesta gent.
Els integrants de la classe mitjana menorquina poden anar a restaurants amb freqüència, però no a tots els restaurants ni demanar qualsevol plat. Un dia és un dia. Si és cada dia és classe alta. Si no pot ser cap dia o un per senyal, baixa. Hi ha una classe mitjana menorquina que té una segona residència devora el mar, encara que sigui finançada i no massa luxosa, des de la qual critica la compra de segones residències per part de la classe alta forastera. Queixar-se de com van aquestes coses és de classe mitjana, patir-ne els efectes de ver, de baixa. Es veu que la classe mitjana insular fins i tot pot tenir una embarcació d’esbarjo.
Autoproclamats integrants de la classe mitjana menorquina viatgen amb relativa assiduïtat i mimetisme, i no sempre a prop. Açò sí, miren prim amb l’equipatge que facturen. Si no miren prim, són alta. Si ets mitjana menorquina compres peix fresc i calamars, sempre amb cautela. Si no et fixes en els preus de les gambes ets classe alta. Si compres a la força (no per avarícia) la llet que està d’oferta, ets baixa.
Si estàs ara pendent del preu de la benzina i tens dos dipòsits on posar-la, apuntes a classe mitjana. Si només la primera cosa i tens un dipòsit, podries ser baixa. Si només la segona i amb més de dos dipòsits, alta.
La classe baixa s’ho pensa molt si ha de canviar una paella o convidar algú a sopar a casa. Si no passes pena per fer-ho, però tens una paella damunt l’altra o quan tens convidats combines cadires, ets mitjana. Si alguna de les cadires és coca-rossa, ets classe mitjana menorquina.