Per què de vegades evitem determinades situacions, que sentim ens poden complicar la vida? Inhibim la resposta a un estímul determinat quan intuïm que, si no ho feim, pot aparèixer aquest senyal de desgrat, com a presagi de l’angoixa. Constitueix un obstacle, que impedeix donar una resposta reflexiva i adequada a una situació externa, com una manera de defensar-nos per evitar aquests símptomes.
Podríem plantejar diferents causes del que anomenem ‘inhibició emocional’: d’una banda, hi hauria la por al ridícul, situació experimentada com incòmoda i no sempre tolerada. D’altra banda, hi ha les persones d’alta sensibilitat, que poden confondre fàcilment la seva actitud amb timidesa, quan, en realitat, solen ser les primeres que capten la situació plantejada i intueixen els aspectes, a vegades polièdrics, que genera una pregunta a conseqüència de la seva alta sensibilitat.
Hi ha causes d’una altra categoria, com experiències traumàtiques, una educació restrictiva o patrons de pensament negatius. En aquests casos, es tracta de persones, que poden sentir-se desconnectades de les seves emocions o que restringeixen l’expressió afectiva. Solen tenir dificultats per establir relacions interpersonals satisfactòries, de manera que necessiten conèixer les causes que subjauen a la seva ‘inhibició emocional’ per poder expressar amb més llibertat les seves emocions.
Però tornem a les persones d’alta sensibilitat, que poden haver confós la seva capacitat amb introversió o timidesa. Es tracta d’un percentatge considerable, tenint en compte els diferents estadis de pertinença que es consideren. No tota persona introvertida inhibeix la seva resposta.
Les persones amb alta sensibilitat tenen una personalitat molt definida. Segons Elaine Aron, són empàtiques i intuïtives, saben posar-se en el lloc dels altres a nivells molt profunds. Són persones reflexives, que tracten de trobar la solució més adequada, i també detallistes. La seva capacitat d’anàlisi els permet percebre i analitzar una situació des de diferents perspectives. Es coneixen emocionalment, una característica, que no els importa mostrar.
Es tracta de persones, que se senten còmodes amb elles mateixes. Són capaces de treballar en equip, tot i que això no impedeix que l’excés d’informació, que processen, els acabi passant factura. D’aquí que prefereixin repartir el seu temps amb un nombre reduït de persones, més que freqüentar ambients multitudinaris. Conèixer-se a si mateixes els permet conèixer les altres persones i que aquestes es comprenguin entre si i s’ajudin.
Un dels seus avantatges és que aconsegueixen transformar en positius actituds i sentiments negatius. Malgrat totes aquestes capacitats, que es converteixen en avantatges, les persones altament sensibles (PAS) poden arribar a sentir-se estranyes i poc habituals. Són conscients de percebre detalls, que no sempre capten els altres, de manera que tendeixen a encobrir aquestes habilitats, les quals, en determinades ocasions, els fan sentir fràgils i vulnerables. El seu caràcter autoexigent i perfeccionista envers l’entorn, els ha portat a confondre sensibilitat amb introversió, timidesa o ineptitud.
Entre els desavantatges destaquen la seva sensibilitat davant l’estrès, que, en circumstàncies límit, fa que se sentin persones angoixades o deprimides. Una altra dificultat resideix en les altes expectatives, que dipositen en les persones del seu entorn proper, de les quals esperen rebre atenció, donat el seu alt nivell de compromís, que hi mantenen.
Solen ser persones crítiques amb elles mateixes i amb el seu entorn, de manera que tendeixen a evitar situacions, percebudes com a conflictives.
Malgrat les capacitats que posseeixen, la societat no sempre comprèn les característiques de les persones ‘d’alta sensibilitat’. Aquesta peculiaritat fa que se sentin incompreses i diferents en un món, en el qual es potencia i valora la fermesa i l’extraversió.
En qualsevol cas, l’expressió o manifestació espontània de les nostres emocions facilita la continuïtat d’un intercanvi afectiu satisfactori amb les altres persones.
* * *
C.G. Yung. (2021). Tipos psicológicos. Madrid: Trotta (Original del alemán, 1921. Zuric: Verlag.
Elaine Aron (2016). El do de la sensibilitat. Capellades (Barcelona): Romanyà/Valls.