Reformar una casa ja no està a l’abast d’una família amb ingressos mitjans. Ho constata el president del Colegi d’Arquitectes i ho refrenda qui s’hagi aventurat a demanar un pressupost. L’encariment dels materials i dels costos laborals obliga a pensar-se dues vegades si val la pena endeutar-se per canviar les finestres, renovar la cuina o fer els banys. Qui no té aquest dilema són els compradors forans que estiren el carro de la construcció.
En un moment en què l’obra nova no basta ni per cobrir la meitat de la demanda d’habitatge, el mercat de segona mà viu la seva particular bombolla de preus. Cases normaletes on s’ha d’invertir una morterada per posar-les en condicions es venen (o almanco ho intenten) amb ínfules de palauet.
Qui tampoc mira prim amb les reformes és l’administració. Dopada amb els fons europeus i uns ingressos fiscals de rècord, les obres per recuperar vells edificis públics disparen el seu cost. El darrer cas és l’Escola d’Adults de Maó. El Govern posa damunt la taula 800.000 euros més per si qualque constructora vol culminar la rehabilitació del Quarter de Santiago. El darrer concurs per 4,1 milions va quedar desert i ara se n’ofereixen prop de cinc.
Quants milions ens hauríem estalviat si s’hagués fet quan tocava? El 2022 es va adjudicar per 2,8 milions, el que suposa un encariment del 77 per cent en quatre anys. A Menorca hem fet tard amb molts de projectes que avancen a pas de tortuga. La nova Comissaria de Maó s’ha adjudicat per 8,9 milions, un cost que multiplica per quatre el que es va preveure inicialment. Han passat prop de dues dècades des que l’ajuntament va cedir els terrenys. El mateix temps, pràcticament, des que va tancar el ‘Verge del Toro’, una altra reforma de preu desbocat. Si al principi es va adjudicar per 14,5 milions ara ja s’admet obertament que en costarà devers 28. Sort que els doblers públics no són de ningú.