Un flicot vol dir un embolic immens, una situació amb un conjunt d’embulls, de coses mesclades sense ordre ni concert, que supera el volum normal d’embullament. Col·loquialment diríem que tenim muntat un cacau o un bon merder.
Una part dels assessors militars havien avisat que atacar l’Iran era un tema enrevessat. Es veu que no en tenien prou amb el genocidi de Palestina, els militaristes havien de continuar arreglant el món a la seva manera. Quin enredo, quina situació més caòtica, no és aclaridora, quin flicot mundial han armat Trump i Netanyahu!
Trump aquest personatge estrafolari fa declaracions cada vegada més extravagants, emperò la informació que arriba directament de l’Orient Mitjà demostra que cada dia hi ha més destorbs per posar fi al conflicte, tot està empantanat.
Es diria que el president americà té un flicot mental, ralla molt, és un enredaire, enreda persones i situacions, pontifica, intenta aparentar saviesa mentre mostra una ignorància supina sobre el conflicte o la seva duració. Israel sap on va, ha entabanat als EUA per anar a una guerra enganyosa, complicada que no serà de quatre dies.
Entre tot aquest galimaties l’agradosa sorpresa ha sigut el desmarcatge de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, dient que Itàlia no està en guerra ni hi vol entrar, prestigiant l’etiqueta pacifista «Made in Europa» diferenciant-la del bel·licisme de procedència americana.
Amb el seu llenguatge ordinari, desmanegat, gens coherent Trump ha afirmat que: «El poble espanyol és fantàstic, els líders no tan bons». No poden dir el mateix de part del poble dels USA, que per segona vegada ens ha posat en mans d’un llondro, que no entén les coses o ho fa amb lentitud. Estem ben arreglats, quin flicot! Que Déu ens agafi confessats.