«A la farmàcia m’han atès, com sempre, amb aquella gentilesa que reconforta. De tornada cap a casa he aprofitat per comprar fruita i verdura al mercat. La placera, molt atenta, extremava totes les precaucions. Ningú més. La ciutat, pràcticament deserta, sembla contenir la respiració enmig d’un confinament massiu que vol frenar l’expansió del virus. Una calma tibant. El silenci fa que els petits gestos i les senzilles manifestacions de l’ànima humana adquireixin una dimensió inesperada. Maó, ciutat feliç, callada i tot, ets la meva passió».
Ho vaig escriure a les xarxes socials el segon dia de confinament, ara fa sis anys. I, curiosament, aquest record ha coincidit amb el primer avís d’alerta de Protecció Civil que han rebut la majoria de menorquins i menorquines: l’activació del Meteobal IG2 per avís vermell, anunciant la força de la tempesta Samuel: fenòmens costaners, onatge 7/8 metres d’altura i ratxes de vent de 90 km/h. Un missatge clar, emès en català i castellà, per extremar precaucions a les zones litorals i seguir només els canals oficials d’informació.
Molts van quedar sobtats. El meu telèfon no va sonar perquè era a Barcelona, però m’ho puc imaginar perfectament. El mes passat, a Camprodon, em va tremolar a la butxaca un avís de torb. El renou és ofensiu, et sacseja, no et deixa indiferent. I tanmateix, fins i tot amb les pistes tancades, sempre hi ha qui s’arrisca. També em vaig demanar com era possible que tinguessin les meves dades, si potser les havia facilitat la reserva de la cabana on m’allotjava. Però no: ni dades, ni wifi. És la geolocalització. Per això diumenge, mentre era a Barcelona, no vaig rebre l’alerta menorquina.
L’EMISSIÓ D’AQUESTS AVISOS, a Espanya, correspon a Protecció Civil, que determina la necessitat d’activar-los quan un pla d’emergències entra en fase d’alerta o emergència. Les operadores de telefonia, per la seva banda, són les encarregades de difondre el missatge a través de les antenes que cobreixen el territori seleccionat.
Pel que fa al criteri de gravetat, l’alerta només es pot enviar quan hi ha un avís vermell o un risc greu i immediat, com passa en episodis d’onatge extrem, vent huracanat, inundacions o altres fenòmens que poden comprometre la vida de les persones.
Aquestes alertes, que poden semblar invasives o fins i tot alarmants, tenen una funció clara: evitar imprudències i salvar vides. En un món saturat d’informació, on els rumors circulen més ràpid que els fets, un missatge oficial, inequívoc i immediat és una eina imprescindible. Ens ho va demostrar la pandèmia, i ho han confirmat episodis tràgics com la DANA de València.
COMPLIR LA SEVA FUNCIÓ. La tempesta Samuel ha estat el primer test del sistema d’alertes a Menorca, i ha complert la seva funció: advertir, prevenir i recordar-nos que la natura no negocia.
Però perquè aquest mecanisme sigui realment eficaç, cal preservar-ne el prestigi. Les alertes han de ser excepcionals, reservades només per a situacions de risc real i imminent, no per a qualsevol episodi meteorològic advers.
Si sonen només quan toca, ens faran reaccionar. I això, en un món saturat de renou, és una garantia que val la pena preservar.