Recorda aquests dies el PSOE la generositat de les mesures que van prendre quan governaven el Consell per compensar els efectes de la covid i la guerra d’Ucraïna. D’aquella època són els dos milions d’euros que es repartien en vals de consum o la gratuïtat del transport públic que gaudim encara avui. La major part, però, d’aquell escut social ha decaigut amb els anys —el darrer la prohibició de desnonar llogaters vulnerables— i no sembla que les mesures que es plantegen ara per la guerra a l’Iran siguin ni una petita part d’aquelles.
El govern central ja no pot tirar la casa per la finestra, bàsicament, perquè està endeutat fins a les orelles i els contribuents encara estam pagant amb impostos i inflació les conseqüències de tenir engegada massa temps la màquina de fer bitllets. Dopar l’economia amb emissió monetària provoca un empatx que tarda temps a digerir-se. I així estàvem, fent la digestió i tornant a la disciplina pressupostària, quan al govern de Donald Trump no se li ha acudit res més que deixar-se arrossegar per Israel a una nova guerra a l’Orient Mitjà sense calcular les conseqüències.
Estaran contents els votants republicans, que han passat del MAGA al MIGA, on la «a» d’Amèrica s’ha canviat per la «i» del país de Netanyahu. La resta d’Occident, de rebot, s’ha vist arrossegat per les conseqüències de la reacció dels aiatol·làs: o és que esperaven que no hi hagués una resposta? Al tancament de l’estret d’Ormuz per on passa una cinquena part del tràfic mundial de petroli i gas natural li hem de sumar els atacs israelians a les principals plantes de producció de la zona.
Davant aquesta escalada Pedro Sánchez rebaixa la fiscalitat de l’energia. A l’abril, però, pujaran els aliments i el transport, i ja no hi haurà pressupost públic que ho pugui compensar. Ens tocarà, una vegada més, a les famílies i empreses. La pujada de tipus d’interès acabarà d’ofegar els hipotecats i pagar l’habitatge serà encara més prohibitiu. Per cert, de treure els impostos que graven la residència habitual ningú no en parla?