París, Roma, Venècia, Andorra, Formentera… o el Tibet per pujar a l’Himàlaia, han adoptat disposicions per alleujar el turisme excessiu, fer la ciutat i el territori més habitables per als residents i procurar una satisfacció més gran als viatgers.
Els governs de les grans destinacions turístiques fan «es ronsero» amb lentitud, indecisos i temorencs, retarden la presa de decisions per intervenir i evitar la massificació de visitants, fins que al final, quan el model es col·lapsa i es fan evidents les destrosses que causa en la comunitat i els recursos naturals locals, prenen mesures per limitar-ne el creixement.
Pitjor encara que fer «es ronsa», és «fer es lero» que vol dir obrar sense seny o cometre un acte inoportú, poc pensat: -On vas quasi en pèl? No facis es lero que et refredaràs!
Per contra, un exemple de no fer es lero, de tenir judici, és la intervenció de Nova York limitant severament el lloguer turístic, prohibint arrendar apartaments sencers per menys de 30 dies i l’habitatge ha d’estar registrat, així ha reduït l’oferta d’Airbnb i afavorit els hotelers. O una de lleugera, a Roma per controlar les colossals aglomeracions, els turistes que visitin la Fontana de Trevi hauran de pagar dos euros, açò sí, ara podran apropar-se amb comoditat i admirar-la amb quietud.
Sembla ser que el proper estiu tindrem una allau de turisme, acumulació a la qual podem afegir els que vindran a veure l’eclipsi i els que per la Guerra faran turisme de proximitat i triaran una destinació segura com Menorca.
Que una màquina està enferritjada, vol dir que les peces del mecanisme funcionen amb dificultat, perden mobilitat fins que l’engranatge queda travat o encallat.
Tant com va ens anem semblant a les grans àrees urbanes turístiques. Tenim enferritjat el transport, la vivenda, la sanitat, la llengua pròpia o el nostre tradicional model de vida. No és hora ja de deixar de fer es lero i posar aturador?