A començament de la dècada dels seixanta jo acabava el curs preuniversitari a l'institut de batxillerat de Maó. Entre altres assignatures del meu batxillerat hi havia la d'Història de l'Art i la cultura, obligatòria tant per als estudiants de Lletres com per als de Ciències. Anys després tal matèria es va convertir només en optativa per als estudiants de Lletres. Els de Ciències, encara que volguessin estudiar Arquitectura, no van poder tenir accés a un mínim coneixement sobre la història dels grans artistes i dels estils artístics més importants. No sé si actualment la situació continua igual. Jo ja fa una vintena d'anys que em vaig jubilar.
Així, doncs, la major part dels anys que vaig treballar després com a professor de secundària a Barcelona, només a una part dels meus alumnes vaig poder ensenyar qui eren personatges com Fídies, Miquel Àngel, Leonardo da Vinci, Bernini, Velázquez, Rodin, Gaudí, etc., i comentar-los obres com el Partenó, les Menines o la Pedrera.
Per tant, i de la mateixa manera, bona part d'aquests meus antics alumnes fins i tot ja d'adults deuen tenir problemes per distingir, dintre de l'arquitectura de l'antiguitat, les diferències entre els ordres arquitectònics dòric, jònic i corinti. I encara menys deuen haver sentit parlar dels capitells eòlics, molt semblants als de l'ordre jònic.
La meva dona i jo, quan som a Menorca, a més de beneficiar-nos de la bellesa paisatgística de la costa i l'interior de l'illa, tenim un particular interès per l'arquitectura menorquina, tant la urbana com la rural. Quan passegem per Sant Lluís, és habitual que dediquem alguns minuts a contemplar una barana de l'edifici de petites dimensions situat en un camí rural de ben a prop de la població.
Tal barana està inspirada en els capitells eòlics de l'arquitectura grega de fa més de dos mil·lennis i mig, probablement propietat d'alguna persona culta de l'època en què la casa, de petites dimensions, va ser construïda.
He pensat que algú que ara llegeixi aquest meu article, interessat pel món de l'art i la cultura intenti -si disposa de prou temps per a dedicar-s'hi- esbrinar quina persona, menorquina o no menorquina, coneguda o no, tenia prou cultura i sensibilitat per a fer-se acompanyar, a la seva caseta, d'una barana semblant.