La central elèctrica situada al port de Maó és un dels principals subministradors d’energia a Menorca. La seva xemeneia expulsa gasos a l’altura de la ciutat. Quan bufa nord, els fums van directament a Maó i els ciutadans els respirem. La refrigeració dels motors de la central d’Endesa es realitza amb l’aigua de la Colàrsega, lloc del port on menys renovació d’aigües de l’exterior hi ha i en conseqüència afecta la vida marina d’aquella zona.
No es dona informació regular d’aquests abocaments als diaris, cosa que hauria de ser obligatòria perquè la gent s’assabentés dels nivells de contaminació de la seva ciutat. El fet que la informació sigui esporàdica o quasi nul·la fa molt mala espina. Hauria de ser obligatòria la investigació científica per determinar els efectes dels gasos que respirem i si hi ha vinculació entre la contaminació de la central elèctrica i certes malalties. La central d’Endesa com a mínim emet òxids de nitrogen, òxids de carboni, òxids de sofre... A més, alguns d’aquests òxids combinats amb la forta radiació solar de l’estiu, poden ser una contribució important als alts nivells del contaminant ozó que tenim al port.
Garanteix la companyia la salubritat de les seves emissions? Supervisa l’administració el que diu la companyia? La manca d’informació de la central ens hauria d’inquietar. Fer controls aleatoris i seguits a les emissions de la central elèctrica seria la manera de tranquil·litzar la població o prendre les mesures per evitar la contaminació fins i tot si fos pertinent tancar la central de forma definitiva.
La instal·lació de la planta eòlica marina al nord de Menorca evitaria cremar combustibles fòssils i seria un complement ideal a l’oferta de plantes fotovoltaiques, tots sabem que amb les energies renovables no es poden posar tots els ous al mateix paner. Naturalment, primer cal saber si el lloc escollit afecta greument alguna espècie marina. Cal saber l’impacte sonor que pot tenir... Si la ubicació de la planta superés l’impacte ambiental l’Administració Autonòmica podria negociar el nombre de molins, beneficis econòmics pels menorquins per la proximitat de la instal·lació i que s’exportaria la major de l’energia elèctrica generada ...
És sorprenent, però l’oposició del Govern i ara el CIMe i una de les excuses que donen: «l’impacte visual». Aquests molins amb 260 m d’altura sobre el mar i els més propers s’ubicarien a 5000 m de la costa, per tant, els veuríem sota un angle de 3 graus. És a dir, amb el braç estirat veuríem les torres d’una grandària com tres vegades l’amplada de l’ungla del dit petit de la mà. Sembla que els molesta més aquesta visió que l’impacte visual i la contaminació de la central del port, que la contaminació de la majoria de cotxes que funcionen amb combustibles fòssils, el canvi climàtic, una rotonda a doble nivell o reduir les restriccions per construir al camp... A una illa on el territori és escàs, sembla un avantatge que la font energètica estigui al mar i faria innecessaris els molins de Milà.
Poc interès hi ha i hi ha hagut en promocionar un canvi de model energètic a Menorca encara que ens juguem el futur, la salut pública. La prova és el reduït nombre de cotxes elèctrics que corren per l’illa. Fa uns anys es parlava d’obligar les companyies de lloguer a tenir un percentatge de cotxes elèctrics, percentatge que aniria augmentant amb els anys. Les companyies al·legaren que encara hi havia pocs llocs de recàrrega elèctrica. La proposta va quedar en res o poca cosa. Són cotxes cars, però si els compren les companyies de lloguer, en poc temps s’oferiran de segona mà als ciutadans que no podem pagar trenta o quaranta mil euros per un cotxe nou.
A un moment en què el subministrament de petroli passa per una greu crisi gràcies a Netanyahu i Trump, té alguna raó especial el Govern balear en preferir aquests contaminants combustibles fòssils?