Hi ha molta gent que, erròniament, pensa que el major augment del PIB (és a dir, de la riquesa) que s’ha anat produint aquestes darreres dècades a la resta de les Balears (mentre a Menorca hem patit cert estancament), s’ha sustentat exclusivament gràcies al turisme de masses que ha produït un creixement econòmic instantani però poc sostenible en el temps i excessivament depenent. Però si bé és cert que les Balears en general encara depenen excessivament del turisme (especialment les Pitiüses), també és cert que ha sigut el turisme (en especial el de qualitat i el turisme internacional) el que ha generat canals de contactes professionals, empresarials i laborals que han teixit una xarxa ben interessant i dinàmica, afavorint la creació de noves empreses també en sectors extra-turístics.
Per exemple, el cas de Mallorca és ben interessant, perquè ha sigut a través del turisme i d’aquest networking de multitud de perfils i contactes professionals els que han afavorit un clúster empresarial molt rellevant en l’àmbit mediterrani en sectors com el tecnològic, i en constant creixement. Si, és cert que Mallorca és una illa logísticament més avançada que la resta i ja partia d’una base empresarial molt sòlida, amb empreses de renom tant en el sector turístic (Meliá, Barceló, Iberostar, Globalia...) com en altres sectors (Banca March, Camper, Policlínica...).
Ara bé, aquí també podem destacar el cas d’Eivissa, que venia de ser una illa molt més pobra que Menorca fa cinquanta anys i que gràcies a l’esforç d’empreses locals (Matutes especialment, però no és l’única) han aconseguit, a través del turisme, crear una marca internacional que ha facilitat atreure perfils que han estat invertint a l’illa, contribuint a l’augment del valor afegit i prioritzant aquests darrers anys la contenció a canvi de més especialització, tot i que el model pitiús és menys recomanable que el model mallorquí, ja que deixa encara molts temes sense fermar.
En el cas de Menorca podríem dir que el conformisme que hem viscut fins ara ha sigut en gran part el culpable d’un estancament econòmic que alguns polítics adornaven amb la frase «creixement sostenible». Alguns imaginaven que el sector agrícola i industrial combinats amb una temporada turística molt estacional eren suficients per millorar la vida de la gent, però la realitat ha sigut que Menorca s’ha adormit pel camí, teníem una base empresarial sòlida que no ha sabut (o no ha volgut) implicar-se massa respecte a les oportunitats que brindava (i brinda) el turisme, oportunitats que poden generar aquest networking, aquesta xarxa de contactes ideals per generar valor i innovar, i el resultat ha sigut el creixement en PIB tant total com per càpita més baix de tot l’arxipèlag.
En aquest punt, ens hauríem de plantejar si més enllà de queixar-nos perquè els francesos o qualsevol altre malvat estranger ens vol venir a robar l’illa (ho dic amb ironia), si no val més la pena aprofitar, a escala local, el potencial que ens brinda ca nostra, amb menys recels i més pragmatisme i col·laborar i ser part d’aquests perfils professionals, venguin d’on venguin, que poden contribuir a fer de Menorca una economia dinàmica i innovadora.