Hi ha riscs calculats. El percentatge d’accident greu en un salt de paracaigudes és del 0,1 per cent. És més fàcil morir a la banyera que no et caigui un llamp. Però tot i la probabilitat, arriscar-se continua sent un imperatiu. Com quan s’escriu.
Més enllà de la mística del procés creatiu, el risc d’escriure no es materialitza en un moment dramàtic ni en un clímax instantani: és un continu. Cada vegada que es manufactura un text, s’obre una porta al fracàs, es convida a l’escrutini. I aquest judici es desentén de les fronteres temporals o espacials: sempre que algú pugui llegir, obra i autoria estan sotmesos a la interpretació incontrolable del lector. Perquè escrivim assumint que aquesta vulnerabilitat no té cap garantia ni una. Però qui no arrisca, no pisca, diuen; si és que hi ha res a guanyar.