...I el sentit de l’humor.
A vegades, moltes, em costa escriure per manca (falta) de tema que pugui interessar al lector cafeter, que és el que més m’agrada. Ja he dit moltes vegades que per a un servidor, escriure és un recurs molt bo per tal d’evitar la visita al psicòleg o, fins i tot, al psiquiatre, professionals molt necessaris actualment a la vista dels disbarats que ens arriben a tort i a dret, per diversos mitjans d'informació, amb el prefix «des».
Temps enrere, quan no hi havia tanta «informació», hi havia un antídot per controlar els resultats negatius dels desastres, des de guerres fins a aspectes socials, com són la fam i els desajustos econòmics. Aquest antídot era allò que en deien «el sentit de l’humor», que es va diluint i perdent sense remei.
Actualment, trob a faltar aquelles justes dialèctiques entre els majors, com ara «es conco Ferrer» o en «Tirso», on practicaven l’art dels «plets», que consistia a dir-ne una de molt grossa i els altres contrincants «pletaris» anaven responent, dient-ne una de més grossa encara; com més desbaratada millor, fins que arribaven a restablir la pau dels disbarats.
Avui, llegint «Es Diari» i «La Vanguardia» he trobat un parell d’exemples a comentar. Un és la definició de «política». Màrius Carol, antic director del diari barceloní, recorda la definició que el gran Marx (Grouxo) feia de la «política»: és l’art de cercar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar els remeis equivocats». Tal com van les coses, un autèntic fill de mala mare, pendent de judici, amb el suport d'un descendent d’emigrants europeus, imitant la doctrina d’un predecessor seu, un tal Monroe (1823), que l’any 1898 va promoure la gran mentida de l’explosió de l’encuirassat «Maine», provocada per ells mateixos atribuint l’acció als espanyols, amb barcos amb molta honra però poca cosa més. Ara aquest gran mentider de cabells taronges vol tornar a comprar Cuba, per cap dòlar, ofegant els cubans amb un aïllament que ja dura més de seixanta anys i enganyant a tot el món, inventant-se un gran perill per a tota la humanitat d’un antic imperi persa. I alerta amb Groenlàndia.
D’altra banda, «Es Diari», surt un aspecte descrit per David Baret, on ralla del tractament de les persones, recordant quan s’emprava el «vostè» per a parlar amb persones d’una certa edat. Fins i tot, els fills tractaven de vostè als seus pares. He trobat a faltar un tractament ja perdut, i és el de «vos», que, a vegades m’agrada emprar. Respecte i sentit de l’humor s’haurien de reivindicar.