Aquesta és l’últim d’un seguit d’articles sobre el turisme. Abans de començar a xerrar sobre turisme, deixar clar que en cap moment donaré la culpa al turista, ell es veu acusat de les conseqüències que porta el turisme de massa, però moltes vegades ell també és víctima.
EI sentiment de massificació, que solem patir en temporada alta a Menorca, no ve tant donat per la quantitat de turistes que venen sinó com el nostre entorn, els negocis, barris, platges, es transformen per acollir turistes.
Tot açò genera un malestar, les tendes que estaven al servei del local, tanquen i n’obren de noves que es posen al servei del visitant. I aquest malestar no només es genera a la gent treballadora, sinó als empresaris locals que veuen com grans fortunes d’altres països comencen a obrir negocis i arraconar els seus. El turisme es converteix en un problema únicament quan les plusvàlues que es generen a través de la seva indústria no arriben a tothom.
Açò provoca que els moviments socials s’hagin turistificat. És a dir, els moviments socials que s’ocupaven d’altres lluites i drets han començat a identificar, en el creixement turístic, com un dels acceleradors i generadors de desigualtats (augment del preu de l’habitatge, especulació immobiliària, inflació dels preus...).
La resposta de les institucions són les 5D. Desestacionalitzar, Descentralitzat, Descongestió, Diversificació i l’última, Deluxe Tourism (turisme de qualitat). Si bé aquestes estratègies poden resoldre puntualment la saturació d’una àrea turística i la pressió durant una certa època de l’any o la maximització dels beneficis, no semblen ser estructuralment resolutives. Aquestes no fan arribar més plusvàlua a la gent, però sí que intenten fer el turisme més amè per als locals.
Ara bé, el que més es xerra a Menorca com també l’equip de govern del Consell Insular encapçalat per Adolfo Vilafranca és de l’estacionalitat. Factor que no és exclusiu de la indústria turística, sinó més aviat a tota la cadena productiva i de consum de nombroses activitats econòmiques. Juntament amb l’estacionalitat, la desestacionalització també ha sigut un instrument important per posar en marxa mesures i accions de promoció d’un mateix destí fora de temporada alta i, així reconduir la mobilitat turística.
La desestacionalització pot millorar la competitivitat d’un destí, encara que no assegura sempre una millor gestió i control dels, fluxos turístics. Més a Menorca, que patim el factor de la insularitat, on el component d’estacionalitat permet tornar a maneres de viure més tranquil·les, permet a l’Illa i la seva gent respirar. Tant socialment, ambientalment i econòmicament. Desestacionalitzar, com les altres mesures, són una manera de desplaçar el problema. El problema no és que hi ha molts turistes durant l’estiu, sinó que els negocis menorquins només s’estan enfocant en el turisme i el turista. Fer la temporada més llarga l’únic que farà serà concentrar encara més els negocis cap a la indústria turística.