La política balear va canviar de manera important a partir de l’any 2023 amb l’arribada de Marga Prohens al capdavant del Govern. Aquest canvi però, estava condicionat per la decisió d’un partit polític polaritzador i així es va demostrar amb la derogació de la llei de Memòria Democràtica. Per açò, vull dirigir aquest article a la nostra mandatària, perquè crec que no existeix limitació per preguntar i plantejar idees cap a una persona que vol ser la «presidenta de tots».
Senyora Prohens, entenc els dubtes i les discrepàncies amb una part important de la comunitat política de Balears, és un dret consagrat dins la carta magna espanyola, però els fets esdevinguts el 10 de març del 2026 al Parlament balear són un precedent molt perillós i una acció totalment evitable per no tancar la porta a una lluita que no va de dretes o esquerres, sinó d’humanitat després de quaranta anys de silenci, mort i misèria que quinze anys de creixement no poden amagar i més perquè dins aquell període la barbàrie va continuar fent estralls a tota Balears on es va prohibir rallar la llengua que vostè, presidenta, utilitza per comunicar-se amb els pobles de les quatre illes.
Entenc també senyora Prohens, que açò no sigui una prioritat pel seu equip de govern, de fet, i com he dit abans, està en tot el seu dret de no sentir una gran afinitat per la Memòria Democràtica, però no es pot deixar milers de persones sense la possibilitat de saber on està el seu avi, la seva àvia, el seu conco, germà i, inclòs, fill. La imatge que va donar vostè presidenta, amagant un mocador que li va entregar una de les familiars de les víctimes va ser absolutament desil·lusionant i inesperada, perquè per jo no importa el signe ideològic, vostè senyora Prohens és la meva presidenta i la de moltes persones més, no exclusivament dels militants del seu partit i de l’altre al que la democràcia li sap molt malament i preferiria retrocedir quaranta anys enrere per aixecar el braç cap al tirà.
Per acabar, senyora Prohens, li faig dues preguntes: Per què no va voler dialogar amb les verdaderes forces institucionalistes del Parlament una reforma de la llei de Memòria Democràtica? I per què insisteix a dependre de vuit diputats que deriva en tenir com a president de la cambra un home que personifica l’odi i la ignorància? Sé que aquest article no arribarà a les seves mans presidenta, però en el miraculós cas que sí, li deman només una cosa: sentit comú.