La setmana passada el conseller de la cosa a les Illes Tropicals preparava una nova iniciativa d’aquestes de fer creure que li preocupa el problema de l’habitatge. L’invent consisteix en fer pisos socials en sòl rústic, allà on ara no hi ha ni aigua ni llum, ni carrers ni clavegueram. Un bon negoci per als privilegiats propietaris a qui comprin el tros de terra...
Així és que el nostre espia es va disfressar, per poder entrar a la conselleria, de venedor de solars sense condicions urbanístiques. I diu que va ser molt ben rebut. A part, va assistir involuntàriament a l’escandalosa firma d’un altre decret per fer encara més insignificant la llengua dels natius, costum habitual a la casa.
Però avui sembla que tot hagi canviat, segons l’informe que ens acaba d’enviar el nostre espia. Primer de tot, perquè quan ell ha arribat a la conselleria ningú no li ha barrat el pas. Al contrari, l’han convidat a entrar i revisar, quan vulgui, tots els nombres i la forma meticulosa com se gestionen els contractes, els permisos d’obres i les subvencions.
- Senyor ciutadà -li ha dit l’assessor del conseller quan l’ha vist arribar-, passi i ho revisi tot, que si alguna virtut té la conselleria, és la seva transparència.
- Molt amable -s’ha limitat a respondre l’espia.
- I pensi -ha continuat l’assessor- que acabam de crear una oficina antifrau d’aquelles que no en perdonen una.
- Sí -ha afegit el conseller, que era darrere la porta-, ja n’hi havia una d’oficina d’aquestes, però la trobàvem massa tova i per això la vam eliminar. Però ara n’hem creat una de nova que me fa por a jo i tot. Ni consellers, ni assessors ni assessors dets assessors no podran posar mà a la caixa, ni fer favors ats amigots, que tots en tenim, ja se sap.
- Bono -va respondre l’espia, amb la boca oberta-, és com si entràs en una democràcia consolidada.
- I esteim molt preocupats per s’habitatge -va continuar el conseller-. No pot ser que gent que fa feina no es pugui pagar ni un lloguer... Així és que hem decidit actuar com a tants de països d’Europa i condicionar sa compra de cases urbanes a ser residents de ver.
- Residents de tot l’any! -va dir l’assessor per reblar les paraules del conseller.
- I com que llegim es diari -va continuar el conseller-, ara ja sabem que sis de cada deu lloguers turístics estan a mans d’empreses i de gent forana. I això s’ha d’acabar.
- I mira que n’arriba de gent que ve a viure des turisme! -va exclamar la secretària, na Nataixa, que era allà devora prenent una autèntica pellofa.
- Mem -va replicar el conseller-, però això també s’ha acabat. Com ets hotels rurals i ses motos aquàtiques des Canuts. Volem turisme, clar que volem turisme, que no som ases, però a mida racional, sense rebentar ni es territori ni sa vida dets indígenes.
- Ni rebentar sa seva cultura, ni sa seva llengua, supòs que dirà -va afegir na Nataixa.
- I tant que no! -va respondre el conseller mentre donava un cop de puny damunt la taula-. La llengua dets indígenes és sagrada, com es seu origen a les terres catalines... Per això exigirem as nostro Parlament que se la protegeixi de ver, i que tots es funcionaris i polítics, començant pes president des Parlament, la rallin. Es meu partit i s’altre partit meu esteim ben decidits a conseguir-ho.
- Molt bé, conseller -va exclamar l’assessor mentre aplaudia i pujava damunt d’una taula de tant content com estava.
- S’ha acabat això -va continuar el conseller, vermell de tan apassionat-, que venga rallar de bilingüisme i que ets únics bilingües per força siguin ets indígenes. És una vergonya!
- Es seu discurs és una sorpresa, per a jo -va respondre l’espia, que no se’n sabia avenir.
- Esperi, esperi -va continuar el conseller-, que ara li mostraré es nostro pla de reindustrialització d’aquestes illes... Prou d’anar a fires turístiques. A partir d’ara assistirem a tantes fires industrials com puguem, per recuperar el teixit social que no hauríem d’haver perdut mai.
- No m’ho puc creure! -va exclamar l’espia mirant a na Nataixa amb uns ulls com a taronges.
- Calla! -li va respondre la secretària-. Que no ho saps que a l’Illa del Nord avui és es dia d’enganar?