Mallorca està ple de gent que en algun moment ha dit: hauríem de ser com els canaris (o com...) i tenir un partit que defensàs i miràs per aquestes illes. Aquest pensament demostra que existeix una certa idea, en el subconscient col·lectiu, que els partits estatals, per definició, no tenen com a prioritat el nostre arxipèlag sinó les trifulques estèrils.
Tots sabem que aquesta idea s’ha intentat i s’intenta vehicular políticament. Els partits són instruments al servei d’unes idees. El que passa és que una immensa majoria dels que han dit que necessitam un partit «nostro» acaben abduïts o enlluernats pels debats fets i fabricats pels grans mitjans i aparells partidistes amb seu a Madrid. Acaba essent més important estar en contra o a favor de Pedro Sánchez que les Balears i els seus problemes o anhels.
En bon mallorquí diuen que de les herbes molles se’n torquen es cul. I això, encara que pugui sonar malament, és un dels grans problemes polítics d’aquesta terra enmig de la mar. Si els nostres són els que volen que Balears es faci valer i tengui autoestima, els que volen un projecte de país transformador i ambiciós, els que volen més autogovern i deixar de ser els més pagam i manco rebem. Si aquests són els nostres és mal d’entendre el mecanisme sociològic a través del qual per donar suport als nostres tot són esperons i exigències, i acabam entregats alegrement al joc polític dels blocs que dominen el panorama polític espanyol.