Un pot entendre que un atac a un petrolier a l’estret d’Ormuz provoqui el pànic, paralitzi el trànsit de petroli per aquest indret clau per al comerç de combustible i sacsegi el mercat internacional. El que és més difícil d’assimilar és que una simple declaració d’un president dels Estats Units pugui alterar les suposadament miraculoses i innates lleis del mercat. I el fet que això passi una vegada, i una altra, i una altra… malgrat que cinc minuts després es contradigui amb altres declaracions fetes pel mateix personatge, només demostra la fragilitat de l’actual sistema que regeix el món.
I és que, mentre en Trump juga amb el trasbals del mercat, ell, la seva família, els seus amics i un conjunt de grans empreses s’estan fent d’or. I el més trist és que no ho amaguen i fins i tot treuen pit del que guanyen. Molts d’ells són propietaris o accionistes d’empreses energètiques i armamentístiques que acumulen beneficis gràcies a la guerra a l’Iran. Però, per si això fos poc, alguns inversors sembla que han tingut l’habilitat d’apostar a la borsa minuts abans que el president faci una declaració important que ho remogui tot i els ompli les butxaques de milions. Però no us penseu que deuen manejar informació privilegiada, perquè el sistema, és clar, no ho permet.
Uns beneficis que, no ens enganyem, surten de les pèrdues que patim la majoria per culpa d’aquest conflicte. Mentre que els números dels comptes corrents d’uns pocs no deixen de créixer, la majoria de la gent veu com s’acosta una crisi de gran magnitud i s’encareix el nivell de vida. També ho pateix la immensa majoria d’empreses, que han vist augmentar els costos productius i han de limitar la seva producció. I la tercera pota són els estats, que han hagut d’incrementar la despesa pública per pal·liar els efectes de la guerra, amb tot el que això suposa a la llarga per al conjunt d’una ciutadania que, al cap i a la fi, som els qui financem unes administracions cada vegada més endeutades.