En la simbologia religiosa cristiana, els nombres tenen molta importància: el 7, per exemple, és el nombre dels sagraments. Recordem que el baldaquí dissenyat per Gaudí a la Seu es va fer heptagonal. També conté molta força simbòlica el nombre 8. Antigament, molts llocs d’administrar baptismes foren edificats en forma octagonal i igual moltes piles baptismals. Les catorze columnes que sostenen les voltes de la Seu són octogonals i la dissenyada i inacabada torre que coronaria el seu campanar es concebé octogonal. Moltes de les nostres creus de terme tenen com base de sustentació una planta octogonal, com es veu molt evidentment a l’aixecada a la plaça dels Tres Molins de Campos.
El cas de Jesús de Natzaret, d’una persona humana que morí com tothom i que ressuscità com ningú, sorprengué molt tant els seus seguidors com als seus perseguidors. El fet fou assumit com extraordinari, val a dir com totalment distint de l’ordinari, el que explica el nom que primitius cristians atorgaren al jorn en què succeí: l’anomenaren octavo die. La setmana constava de set dies, però el dia que un humà va ressuscitar se sortia d’aquest nombre, atès que el fet esdevingut pertanyia a un altre nivell de realitat. Concebre la Resurrecció com dia octau es troba en la mateixa línia simbòlica a celebrar la Pasqua en fase de lluna plena: ambdues determinacions remeten a extraordinarietat i plenitud.