A l’inici de la primera part de l’obra de Muntaner, que exposa els motius que el varen dur a escriure-la, de la millor manera, que Déu l’inspirà, per després seguir narrant la història de l’arribada del rei Alfons III. Que comença així: «Quan fou passada la festa de Nadal i el senyor rei l’hagué passada a la Ciutat de Mallorca, manà embarcar a tothom i feu via cap a Menorca. Quan hi fou a unes vint milles, es desfermà un gran temporal, que li escampà tot l’estol, de manera que prengué terra al port de Maó sols amb vint galeres.
Quan fou al port, el moixerif de Menorca, que s’havia preparat a la defensa, amb gran socors que l’hi havia vingut de Barbaria, vingué amb tot el poder contra la popa de les galeres, de manera que tot d’un cop, eren ben bé sis-cents homes a cavall i més de quaranta mil a peu. I el senyor rei, estava amb les galeres escala a terra, a l’illa dels Conills. Aquell temporal durà ben bé vuit dies sense que cap home dels seus hi pogués entrar. Després vingué la bonança, hi venien al port de Maó, ara una galera, després dues i ara tres, ara una nau i després dues, tots entraren així com varen poder.
Quan el rei veié que hi havia ben bé dos-cents cavalls armats que ja havien vingut, pensà posar-los a terra, i a tota la gent. Quan el moixerif veié tot el poder que li venia damunt, se n’anà al castell de Maó i allà aplegà tot el seu poder.
L'inici de la conquesta
Quan el rei veié, que ja tenia ben bé quatre-cents cavalls armats i part dels almogàvers, digué a l’almirall i als altres rics homes que avançaria, no volia esperar més gent, i l’almirall i altres li deien, tot l’estol i tots els seu cavalles; però ell digué, que eren en ple hivern i que la seva gent sofria molt pel mal temps, i no volia esperar més. Així que se n’anà on era el moixerif amb tot el seu poder i allí plantejà la gran batalla, en una bella planura que hi havia prop del castell de Maó; i, quan les hosts foren l’una prop de l’altra, el senyor rei feu atacar ordenadament amb tota la seva gent, i el moixerif feu el mateix contra el senyor rei. La batalla fou molt cruel, perquè els homes de l’illa eren bons homes d’armes hi havia bons cavallers turcs, que el moixerif tenia a sou. La batalla fou tan cruel i ferotge que tots tenien molt a fer; però el senyor rei, que era dels millors cavallers del món, atacava aquí i allà, i no li escapava cavaller a qui el pogués ferir d’un cop; tant que rompé totes les armes, salvant la maça, amb la qual feria tant, que cap home gosava estar davant. Així, amb la gràcia de Déu amb la seva proesa, i de les seves gents, ell vencé la batalla i el moixerif fugí i es ficà en el castell amb vint dels seus parents; els altres moriren tots.
El senyor rei feu aixecar el camp a les seves gents, després anà a assetjar el castell on el moixerif s’havia ficat». Així acaba aquesta crònica històrica de Ramon Muntaner. Esper que els llegidors del nostre Diari MENORCA, hagin passat una estona entretinguda amb la seva lectura, què he volgut dividir en dues parts, per no fer-ho cansat.
Fins un altre dia, si Déu vol, perquè dins el llevant, sempre neixen dies. Açò no està aturat mai.