Marro és el nom popular d’un joc que jugàvem al carrer, universalment conegut com «Tres en retxa». L'expressió «Aquí hi ha marro» s'utilitza per indicar que un assumpte, una conducta, és sospitosa, poc clara o que s'està amagant alguna cosa: –Na Martina té un estimat... Aquí hi ha marro!
Vox era el partit que havia d’acabar amb els marros de la democràcia. Ara tens, que exdirigents del partit ultra, que coneixen assumptes que es duen d’amagat, han descobert el marro relacionat amb importants donacions o el traspàs milionari de doblers a la Fundació Disenso.
Ressaltar que qui volen treure es net no són un qualsevol, un zero a l’esquerra, sinó exmembres rellevants i ben coneixedors de l’estructura interna, ja que han tingut parcel·les de poder, han sigut referents en el partit ultra i saben com funciona es marro.
A Santiago Abascal -el que havia d’acabar amb els xiringuitos-, se li veu es llautó amb la negativa a donar a conèixer el seu jornal íntegre en les diverses paradetes i quioscs que té oberts: el sou com a diputat, el de president del partit, el de Disenso, del grup parlamentari i com a portaveu de la Comissió de Seguretat Vial. Juan García-Gallardo, que fou vicepresident de Castilla y León n’hi carrega un altre, el que ingressa a la seva dona.
Ell mateix que s’autoproclamava representant de «la España que madruga» tenint en compte el seu absentisme i incompareixença continuada al Congrés, ha demostrat no ser un parlamentari extremadament feiner.
On no hi ha marro, és al nou Reglament d’Usos Lingüístics d’extrema dreta del Consell (fou una exigència de la representant de Vox, acollida amb goig pel conseller i beneïda pel PP) que clar i net fomenta el bilingüisme, esbadellant la porta al castellà i impulsa esmicolar la unitat del català enfrontant-lo al menorquí. Un atac destructor a la fràgil línia de flotació del nostre malmès idioma.