Tramuntanada endins

Porto unes setmanes sense treure el nas per aquesta columna. Al llarg d’aquest temps, la primavera s’ha anat fent present, a despit de la tramuntana que s’entossudia a mantenir un clima hivernal a la nostra illa, com si d’una metàfora del que succeeix al món es tractés. Perquè, veritablement, tot el que ens envolta ho és com una tramuntanada! L’ordre mundial està potes enlaire per mor d’uns eixelebrats que ambicionen encara més poder i opressió del que ja exerceixen i els discursos d’odi, de racisme i xenofòbia s’obren pas sense aturall al nostre voltant, fins i tot molt a prop de tots nosaltres, oblidant que les llibertats d’avui són fruit de les lluites d’ahir. Mentre, la dreta assumeix proclames que no eren seves i les tergiversa per treure-hi un rendiment que l’eco dels mass media els amplifica. I la nostra joventut es deixa imbuir d’aquest «soroll» sense analitzar críticament tot el que l’algoritme els entafora a l’oïda. Em demano on queden les campanyes escolars per la pau, quan els infants juguen a fer la guerra i veuen com el món és sota control dels que més maten. Em demano on van a parar les conscienciacions sobre la cura de l’entorn, el reciclatge, la reutilització... en un món on la vida de les persones no val res i la destrucció impera. I hem de suportar eslògans reduïts a l’absurd sense tornar-nos-hi, perquè l’argumentació que els pot rebatre és tan complexa que el receptor potencial ni ho entendria ni es prendria la molèstia de llegir-ho. I així entrem dins una roda malaltissa que nega la major sense trobar oposició ferma i, per tant, avança sense aturall. Disculpau el meu pessimisme d’avui, però tot plegat és realment esgotador. Potser el sol primaveral m’ajudi a temperar l’ànim... fins a la propera tramuntanada!