Fins i tot el senyor Trump causant de la mort dels 170 escolars de l’Iran, d’immigrants a USA, de mariners presumptament traficants de Veneçuela i gestor de guerres il·legals, s’ha posicionat en contra de la mort assistida de Noèlia Castillo. Naturalment ho ha fet per donar suport a l’extrema dreta espanyola de PP-Vox que curiosament es preocupa per les persones que amb totes les garanties legals decideixen posar fi a la seva vida i a la vegada no té miraments en donar suport el genocidi dels Palestins a mans dels israelians o fer seguiment enfervorit de les bogeries bèl·liques de Trump.
Abogados Cristianos organització ultradretana i el pare de Noèlia han posat tots els medis per evitar o retardar l’eutanàsia.
Abogados Cristianos i partits com PP-Vox defensen que la vida és sagrada i tan sols Déu pot decidir sobre ella. Malgrat el precepte catòlic actualment els creients accepten majoritàriament les cures pal·liatives per suavitzar el patiment i l’angoixa de les últimes hores o dies de vida. Aquest raonable procedir té les seves arestes ja que els pal·liatius escurcen la vida al pacient, no sabem si en contra de la «voluntat de Déu». Els que ho fien tot a Deu i ho volen imposar als demés, com Abogados Cristianos, haurien de ser conseqüents i fer testament vital indicant que volen suportar estoicament el patiment fins que la voluntat de Déu es manifesti i posi fi a les seves vides. No els desitjo la mort, no, no..., tan sols que siguin conseqüents.
Afortunadament vivim a Europa i tenim lleis que ens donen drets, serveis socials, sanitat i educació pública... Segurament és el lloc més privilegiat del món, però no som una societat perfecta ni de prop, hi ha ciutadans que ho passen malament, molt malament. Algunes d’aquestes persones desitgen posar fi a la seva vida, els motius poden ser infinits com també ho són els motius per continuar vivint, encara que aquests siguin un infinit d’ordre superior. Però no ens hem de confondre: «L’eutanàsia no és pròpiament un suïcidi, es el dret a morir dignament amb ajuda mèdica quan el patiment d’una persona es fa insuportable».
Anem cap els 10.000 milions d’habitants, una autèntica multitud capaç d’acabar amb els recursos del planeta. Aquesta superpoblació és la mostra que la majoria de la gent no està per suïcidar-se, tot el contrari vol viure. A molts els dona vida l’afany de superació, tenir més coneixements, més experiències, a altres ajudar als congèneres, estimar. També pot donar vida el poder, els diners, imposar-se als altres, viure eternament, comprar un lloc al costat de Déu per a l’eternitat. Els que volen deixar aquest món són una minoria molt petita. La vida realment és l’única cosa que tenim i decidir destruir-la és més fàcil de dir que de fer, el patiment ha de ser molt gran per prendre la decisió fermament.
A tots els diaris s’ha sobreexposat, per jo obscenament, la fotografia de Noèlia durant dies i dies. No sé si es tractava d’una imatge actual, però s’ha publicat la foto d’una jove plena de vida que contrasta amb el seu desig de mort i que enfronta els lectors al dubte sobre la intenció de la jove. En canvi, a cap diari he trobat la imatge dels que han prolongat dos anys la seva angoixa i dolor, la dels Abogados Cristianos. Portarien màscara? Tindrien la cara dels sàdics de les pel·lícules de terror?
Albert Camus (1913-1960) Premi Nobel de Literatura, ja ho va exposar al seu assaig titulat «El Mite de Sísif». «La qüestió fonamental de la filosofia és: em suïcido o no». Altres s’ho plantegen d’altra manera, però que ve a ser el mateix: «L’única cosa que fa suportable la vida és la possibilitat del suïcidi».