Les dites populars solen tenir més raó que un sant. En aquest cas, el títol vol dir fer les coses a l’inrevés, començant la casa pel terrat, no pels fonaments.
Darrerament, «Es Diari» publica notícies relatives a les energies renovables, especialment la fotovoltaica i l’eòlica relacionades amb Menorca, molt ben documentades, per cert, però no sé si els lectors en treuen el profit que caldria.
A part de les meves recents incursions al món de la genealogia, al llarg de la meva activitat professional he seguit molt de prop aquest aspecte energètic i n’he pogut treure un cert coneixement. Aquest espai energètic sempre ha estat envoltat de criteris de molt diversa consideració, i convé tenir present que qualsevol cosa relacionada amb l’energia i els seus aspectes econòmics associats, és de versions polièdriques; tantes com vulgueu, no és qüestió senzilla.
El cas és que, deixant de banda consideracions tant estètiques com funcionals i altres que podríem citar sense ofendre a ningú -tothom pot opinar, només faltaria- resulta que ara mateix es detecta un greu problema entre la publicitat energètica i mediambiental, l’energètica des d’un punt de vista econòmic i totes les que vulgueu considerar. El cas és que les principals fonts energètiques renovables són l’eòlica (molins de vent, coneguts des de sempre) i la fotovoltaica (plaques de silici d’efecte fotoelèctric, que va ser l’origen del premi Nobel concedit a Albert Einstein l’any 1919) uns per mor dels aspectes estètics dels citats molins, en aquest cas marins i els altres per l’ocupació del territori, no tenen bona premsa entre la població
En resum, resulta que les instal·lacions d’energia renovable, potenciades per subvencions econòmiques, es troben condicionades per les insuficients infraestructures necessàries per a evacuar i distribuir l’energia generada. Ve a ser, emprant un símil hidràulic, com si (no en el cas de Menorca) perforéssim cent pous d’aigua i no baratéssim les canonades que duen l’aigua a les xarxes de distribució o als dipòsits on s’emmagatzema, dipòsits que en el cas d’energia elèctrica, són unes bateries que tampoc existeixen i que no se les espera en un curt període de temps.
I així van les coses, posant l’arada davant el bou.
P.S. Sembla que amb les plaques fotovoltaiques, normalment instal·lades amb la banda més alta al nord, no han considerat les conseqüències tramuntanals. L’efecte ‘vela’ n’ha arrabassat unes quantes. Els enclavaments han fet figa i caldrà consultar els vells coneixements eòlics.