El mejor equipo a domicilio, el Ferreries, se impuso al mejor equipo como local, el Migjorn, en un choque determinante que alarga la emoción de la Liga Regional Preferente hasta la última jornada. El Ferre volvió a renacer y será campeón si gana el próximo domingo a la Unión en Sant Bartomeu, precisamente el mismo rival que le hizo perder el campeonato la pasada temporada al empatar en Sant Bartomeu en la penúltima jornada.
Le pesó la responsabilidad de tener el título tan cerca al Migjorn que apenas creo peligro ante la meta de Josep, jugó siempre agarrotado, sin fluidez, y encajó la primera derrota después de 11 partidos, que puede costarle la Liga, la primera, además, en Los Nogales.
El partivo tuvo dominio alterno, con pocas ocasiones, y lo decidió Xavi Barber a los 60 minutos, con un buen tiro desde la frontal del área, tras recibir de Helenio.
La capacidad de reacción fue mínima para los locales que, además, se quedaron con un jugador menos por la expulsión de Tomeu.
El Ferreries, a la contra, aún pudo ampliar su ventaja en acciones de Helenio, Quel Enrich y Fabri.
Aquí s’haurien de fer vàries consideracions enlloc de despotricar tant gratuïtament. Primer, els qui critiquen tant ja saben el que han de fer. Es presenten a les eleccions (que mai hi ha més d’una candidatura) i si guanyen que posin l’entrenador que vulguin (o puguin) i els jugadors de Ferreries que vulguin o puguin (tenguin o no es nivell) i avam que passa. Avam si és tant bo de fer i quin paper es faria. Segon, alguna part de culpa deuen tenir qui deixa el Ferreries perquè juga poc, majoritàriament al•lots més joves. Tampoc és normal acabar de juvenil i voler ser titular cada partit, mai stat així i no veig perquè ho ha de ser ara. Es futbol no funciona així. Darrrer, no sé qui recordava l’equip del primer ascens a 3ª de fa 30 anys on tots eren ferreriencs. Qui no voldria una cosa així ara? Tothom. Però bé sabem que la societat (per desgràcia) ha canviat molt i que es compromisos i s’interès general per sobre des particular ja no són iguals avui en dia. I menys entre els més joves i els seus pares.