Connecta la tradició amb la modernitat i ho fa a través de la figura que encaixa i distorsiona des de l'accident i la improvisació, dotant-la d'una gràcia que li és natural segons l'estil que s'ha forjat com a propi; és Tomeu Sánchez.
Va decidir llançar-se al camp artístic fa poc més d'una dècada, sempre li havia agradat agafar el llapis i dibuixar sobretot figures que per temps han desbordat els límits físics del quadre amb contorsions impossibles, fruit de l'energia que hi vessa en cada cas. "És una cosa molt xula quan et passa, quan t'evadeixes i pintes, sense concentració, t'amolles amb els gestos i et deixes anar", relata amb passió l'artista. El cos femení és la prioritat, "el cos de la dona té infinites possibilitats, sempre m'és suggerent", però també aborda el cos de l'home, sobretot en les sèries que Tomeu ha volgut realitzar sobre els clàssics menorquins, com ara els pagesos, els caixers, entre altres personatges. "M'agrada mostrar que una altra manera de pintar la tradició és possible". La picardia i provocació van intrínseques a la seva obra, que no poques vegades acompanya de texts en els que hom troba l'acudit. La distorsió i l'exageració s'accentuen en els peus; "no per res, hi ha qui ho lliga amb la terra, però jo ho faig simplement perquè m'agrada i perquè no tenc por a dibuixar-los exagerats i sí, potser sí tenen una connotació sensual". Igual fa amb el color, tant li dóna un color com l'altre com deixar sense color una part, sempre que aconsegueixi transmetre la força i energia de la que és capaç.
Recentment s'ha conegut una altra faceta de Sánchez, qui amb Lluís Castelló Catchot és autor del Llangardaix d'Alaior, "m'agradaria fer escultura, de marès i de llenya, però encara no ha arribat el moment". Sí, el d'una nova exposició, a Vidrart el pròxim setembre.