Aquella nit, a urgències, que et va agafar l'angina de pit, la recordes? Va ser quan vas començar la nova vida. El metge et va dir allò de: "aquí el cos no ha tingut res a veure, només els nervis, controli els nervis, pel seu bé". A les cinc de la matinada, quan el pulsòmetre et va fer veure la rutina de cara, enfrontada a ella, com el pitjor enemic, vas decidir plantar-li cara, li vas dir que controlaries tu les pulsacions del teu cor, que els rellotges passarien a tenir la importància que han de tenir, només per comptar els millors moments. Ho recordes? tenies la pell blanca, els llavis secs, els ulls plorosos, tot i que no ploraves, en tenies moltes ganes. Va ser quan et van fer la punxada per treure't sang quan vas deixar anar dues llàgrimes, però la infermera ja va veure que no et queien per l'analítica i va evitar qualsevol comentari. Aquella nit vaig estar al teu costat però no em vas notar, i ja m'agrada, perquè sé que vas estar amb tu mateixa, i que et va ajudar a veure la nit més clara. No oblidaré mai aquella abraçada que em vas fer. Semblava que de cop, t'adonessis que la olor de la pell era el millor pels sentits, i que la meva mirada era del color que tu havies triat, que les abraçades poden ser infinites i aturar-ho tot (menys els batecs). Aquella abraçada em va fer estar amb tu com mai.
T'escric aquí, al teu costat, mentre dorms, m'encanta veure't dormir, estàs descansant tranquil·la, i sempre m'imagino el que pots estar somiant. Ara penso que somies amb les teves mans que recorren el teu cos, i es mullen de l'aigua d'aquella cala on anem cada mes que tenim una bona notícia per celebrar. Una bona notícia per celebrar. Què és una bona notícia? entenem les bones notícies com si realment ens importessin pels nostres sentiments? Realment entenem les bones notícies i ens fan sentir bé de veritat? Ai... aquestes preguntes. Jo només sé que hem de tornar a la cala per celebrar que estàs dormint al meu costat, i que just quan t'has girat per canviar-te de costat, has fet un llarg somriure per dir-me que estàs somiant el millor dels somnis.
Tanca els ulls,
passa un vaixell i dibuixa els teus
cabells
amb l'aigua, jugant a amagar-se.
Tanca els ulls,
tothom dorm menys les nostres mans,
compta les carícies que podem
inventar.
Tanca els ulls,
mira més que mai la mirada
que et persegueix quan estàs sola.
Tanca els ulls,
escoltes les passes amb la sorra,
i una nena que crida per primera
vegada: mamà!
Tanca els ulls,
escoltes l'aigua que s'emporta les passes que has fet a la sorra,
i una mare que s'emociona quan sent la seva nena cridant-la per primera vegada.
Tanca els ulls,
que et miro fixament
per construir-te el millor paisatge.
Tanca els ulls,
i pensa amb qui vols que pensi
amb tu,
i somia amb qui vols que somiï
amb tu.
Tanca els ulls,
i en la foscor trobar la claror,
i en el fons de l'aigua, el teu cos
amb el meu.
marcriera@benmirat.net
PD: Tancaré els ulls per veure la teva mirada, i somiar a qualsevol moment del dia, de la nit.