A la fi el seu primer disc, li ha costat molt de parir?
Molt!!! ha sigut una mescla d'il·lusió, nervis i moments de tot tipus. Una experiència realment intensa on he agafat consciència de la complexitat que suposa posar cara, orelles i ulls a la música que un fa. Ja es a fàbrica així que supòs que d'aquí tres setmanes sortirà a la venda.
Amb quin segell?
A través de Blau i ha estat mesclat per Guiem Soldevila, un bon amic que ha posat el mateix esforç que jo per poder fer possible aquest treball que duu per títol Rinosaure.
És difícil per a un contador d'històries musicades fer la selecció de temes per a la seva estrena en format oficial compact disc?
Una vegada has escrit més cançons de les que poden estar dins un disc de 12 temes, un mateix ja sap que no podrà ser just amb moltes d'elles; sort que les cançons tenen paciència i saben esperar. Ha estat una selecció d'un moment en concret. No pens que aquí es trobin les millors cançons, però sí és cert que estic content de totes i cadascuna d'elles. Els temes són una mescla de composicions de fa estona, uns 10 anys, i altres més recents. Però mentre les pugui tocar en directe per jo totes són noves.
Després de lluitar al frenètic món musical amb pocs mitjans (de fet enregistrà la seva primera maqueta amb un micro d'una càmera de vídeo) ha arribat el moment que Leonmanso doni la campanada?
És molt difícil saber el que pot passar, un ha d'estar preparat pel que pugui passar tant dolent com bo, l'única cosa que tenc clara és que el que més m'agrada fer és compondre música, cantar i quanta més gent pugui escoltar les meves cançons, més oportunitats tindré d'omplir el meu temps amb les meves il·lusions.
Defineixi aquest treball en unes poques línies.
Dotze cançons on es troben històries de soledat, alegria, pena, diversió, ràbia, venjança, amor, odi, esperança, imaginació, realitat... Hi ha un tema proper a cada estat d'ànim i una intenció clara, la sinceritat.
Com ha anat el procés de treball?
Ha estat fantàstic, amb amics per casa, cantant, cridant, tocant i fins i tot amb una caiguda de cadira (vaig quedar enterra confús, i amb les restes d'una cadira vella, just davall l'esquena) també molts bons moments al local donant forma a cançons que sempre havia tocat tot sol i que ara sonaven diferent gràcies als músics tan excepcionals que hi han participat.
Malgrat treure el disc i fer una passa endavant, continuarà sonant davall el pont de Ciutadella?
I tant, sonar davall el pont és el que més s'atraca a la forma més pura de compartir el que faig. S'hi ajunten totes les coses que fan que gaudeixi tocant, i també és polit veure la mescla d'amics i gent que s'atraca allà baix, es respira molt bon rotllo.
Com és que és tan autèntic?
Simplement m'agrada el que faig, i sempre he tingut clar que la satisfacció de conèixer bona gent i donar el millor que un porta a dins, comporta una satisfacció que no em podrien donar moltes altres coses.
Quines són les col·laboracions especials al cd?
Moltes! Capvespres per Acústic Menorca , amics recitant poesies, les millors guitarres, tres baixistes excepcionals així com dos bateries tan bons com humils, nebots cantant amb la innocència dels fillets, crits autèntics d'una persona autèntica, veus d'amics que sempre m'agrada sentir, percussions pures, família amb flauta i tot mesclat per un crack, amb els dibuixos d'una artista i el disseny d'una amiga gegant. Fins i tot un rinosaure per portada gràcies a una col·lega de dalt de tot, ja veus que moltes!
Per què hauríem d'escoltar a Leonmanso?
Si t'agrada, per què no?
http://www.myspace.com/leonmanso
http://www.lastfm.es/music/leonmanso