Crec que una de les poquíssimes baules que encara ens queden amb les generacions que ens han precedit són la Ventafocs, Blancaneus, la Bella i la Bèstia, Pell d'ase, la Dama de les Neus, la Sireneta, Hänsel i Gretel... Creats al llarg dels segles com a exemples pedagògics, alguns d'aquests contes es van anar suavitzant amb els anys, a mesura que la infantesa passava a ser d'un improductiu preludi de la vida d'adult a l'època daurada de la vida humana; després va venir la Disney, i la resta és història (del dòlar).
Diria que totes tenim la nostra princesa favorita, herència de filletes: aquella jove que després de superar difícils obstacles arribava a un ball, a una besada, a un vestit magnífic, rebuda amb admiració i enveja. Totes volíem ser princesa... I què passava després del rescat del príncep? No ens hi paràvem a pensar, ni tampoc ens despertaven la curiositat de preguntar-nos-ho. I tampoc dubtàvem que la protagonista volgués ser rica i bella, ni que es casés amb el príncep... Tot es resumia en una nebulosa de felicitat on hi campaven perdius sense cap mena d'explicació: punt i final. Volem un altra aventura de noies!, demanàvem. I per què mai se'ls hi preguntava què volien ser, o fer? Com era el seu caràcter, quines eren les seves idees més enllà de la virtut? Eren els grans qui ens solucionaven aquells dubtes de si compartien el nostre deliri per les galetes amb Nocilla/Nutella, si també estaven obligades a anar a l'escola com nosaltres, o quan ploroses demanàvem si les seves amigues s'enfadaven tant amb elles com les nostres...
Fins que un dia ens ho qüestionàvem... Quan ens adonàvem que les relacions d'amor són desesperadament complicades, un franc però irresistible i tendre mal negoci on ambdós guanyen i cadascun perd, i que tanmateix no volem pas renunciar. I llavors vam haver d'aprendre a decidir per nosaltres mateixes en el Gran Casino sentimental, al nostre compte i risc: quelcom que les princeses no feien. No decidien, no es jugaven mai re, no apostaven per ningú, tot ho tenien fet: era una sort, allò? I de veres sempre guanyaven? Dubtàvem... Primera patacada sortint del món de les princeses. La segona i definitiva era quan descobríem que el seu futur era una enganyifa de purpurines, absolutament incompatible amb la dura però apassionant realitat nostra. I aquest camí el vam fer, el fan i el faran totes les joves, aprendre a transgredir idees establertes per defecte i mites per reconèixer-se com a individus i construir-se com a dones.
En aquestes, moltes som les que ens sentim com si aquestes princeses que tant vam admirar ens haguessin fallat en quelcom. I descobrim que en els contes tradicionals on la protagonista és dona, aquesta no té llibertat per elegir ni tampoc opcions: el destí està marcat per les circumstàncies o dirigit per una figura masculina o un àmbit dominat per homes (pare, germà, classe social, futur marit... Un poder incontestable a l'ombra, sense cap defecte). D'un altra banda, els seus enemics acostumen a ser figures femenines: bruixes, madrastres, germanastres, amigues, serventes. Dones contra dones? Sí, dones contra dones! I no ens podem oblidar dels àrbitres o els encarregats que la protagonista assoleixi els objectius que s'esperen d'ella i que els hi implanten com a desitjos propis: figures benefactores i protectores, també femenines, com són les fades, les mares, éssers màgics silvestres... I llavors entenem que la protagonista del conte sovint volava des d'una gàbia de llenya a una gàbia d'or.
Fins que he trobat un llibre petit però guerrer,Besar la bruixa. Contes vells amb vestit nou, d'Emma Donoghue (Dublín, 1969). Aquesta escriptora valenta fa una revisió pròpiament adulta, trenca amb ironia els esquemes d'aquells contes tradicionals aparentment inamovibles que ens explicaven de petits i els reinventa amb provocació (la besada de la bruixa del títol és una clara mostra d'intencions). La proposta és transformar els efectes negatius que pateixen o podrien sofrir les protagonistes en cas de dubtar del seu destí marcat pels altres, en positius i enriquidors: no només per elles mateixes, sinó entre dones, apropant-les com a col·lectiu que podria aconseguir més coses si estigués més unit per sobre de cultures, ètnies, llengües, ideologies i classes socials.
Els contes tradicionals foren creats i transmesos com a part de l'educació que els nostres avantpassats donaven als seus petits; els canvis socials i culturals que han fet evolucionar l'Occident fins al segle XXI no hi són reflectits. En aquesta revisió es guarda un total respecte a la seva essència: tots conserven aquelles pors que havien de ser vençudes pels protagonistes com a via de creixement i maduresa de l'individu (l'abandó, la mort, la misèria, els canvis de fortuna, l'entrada al món adult, la malaltia...), però oferint altres camins, altres finals, altres opcions per elegir. El resultat és sorprenentment senzill però efectiu: mostra les protagonistes com a filletes, joves o dones inquietes, segures de si mateixes, decidides, voluntarioses, sense por d'enfrontar-se a la vida, femenines sense renunciar a re, que escullen el seu propi camí i accepten els daltabaixos del seu propi full de ruta amb valentia i fortalesa. La seva fórmula és oferir simplement un altra perspectiva més actual i renovadora, tal com resa el títol. I per mostra un botó: en un diàleg meridianament esclaridor entre una bruixa i una jove que li demana un filtre d'amor, descobrireu un món nou i més just, on la bellesa de les princeses creix i es manté intacte en el seu interior.
"Vaig mirar-li (la jove) els dits, no hi duia cap anell. Això ha de ser amor, és ben clar, va dir la bruixa, ja que no saps res d'ell. (La jove va demanar,) Vull que els seus ulls em mirin mentre jo ballo... (I la bruixa li va respondre: ) Balla per a ell, doncs; què te'n priva? (La jove, impacient, digué:) No. Primer m'has de canviar. Fer-me millor. Fer-me com cal. Fer-me una dona que ell pugui estimar. (La bruixa es va sorprendre: ) Què tens de dolent, noia, que vulguis fer-te nova de cap i de nou? (La jove, desesperada i cabuda, va contestar:) Tot. (I la bruixa va deixar de ser-ho:) Canvia perquè vols, si ha de ser així, no perquè t'imagines que un altre et vol d'una altra manera".
Us agradarà si... us diverteix la transgressió de mites sense perdre l'essència i amb molt de talent, i per suposat, si creieu que encara queda molta feina per fer en el camí de la igualtat entre homes i dones.
No us convencerà si...creieu que les princeses i els contes d'ara i sempre són intocables. Tanmateix, potser sorprendria descobrir si una princesa amb ganes de fer la seva seria més atractiva que les de tota la vida...