Per al públic no entès, i per la seva feina actual. Què és una excavació d'urgència?
Es tracta d'una intervenció preventiva que va lligada a les obres dins una població o municipi –siguin públiques o privades–. És a dir, quan surten restes arqueològiques s'ha d'aturar immediatament l'obra i en el menor temps possible intentar excavar-ho tot i documentar els resultats perquè quedin registrats com a part de la nostra història.
Li agrada aquesta tasca?
Sí, però no estic molt d'acord amb la metodologia. M'explic. Nosaltres treballem a causa de les obres. Trobo una mica incongruent que s'excavi a partir d'una evolució urbanística. S'haurien de donar més diners públics per a la investigació. El 90 per cent de les excavacions que es fan a Espanya són per urgències.
Qui les paga?
La paga qui fa l'obra. En aquest cas a la plaça del Príncep de Maó, és la constructora qui paga a l'Ajuntament, i aquest a nosaltres.
Què es fa amb el material extret?
Jo tinc una empresa juntament amb l'arqueòleg Ismael Pelegrí. Tot el material que surt el portem al nostre laboratori. Allà es renta, es sigla, es fa un inventari i un dibuix a escala de cada peça. Després s'ha de digitalitzar tot el registre, i en acabar, s'entrega una còpia de l'informe al constructor, al Consell i una altra al Museu de Menorca. Aquest darrer es queda el material, a excepció de les excavacions de Ciutadella, on totes les peces van al Museu Municipal des Bastió de sa Font.
Què en fan els museus de les peces?
Normalment es queden emmagatzemades a una caixa i mai més les tornes a veure. I de vegades quan surten peces molt excepcionals ja és cosa del museu si vol fer una mostra o exposar una peça puntual perquè el públic la pugui veure.
Si un particular vol fer obra a casa seva i li surt material arqueològic, també ha de costejar-se ell mateix l'excavació?
Sí. Al respecte va sortir una Llei estatal i la veritat és que jo no hi estic gaire d'acord. En aquest sentit, hi ha molts de propietaris que es volen quedar amb quelcom amb l'excusa que paguen l'excavació, però la llei diu que tot el que està sota terra és patrimoni de tots. Des del meu punt de vista, l'Estat hauria de finançar part d'aquestes obres perquè no recaigui tot el pes del cost en el propietari.
On treballa actualment?
Estic a les excavacions de la plaça del Príncep de Maó sorgides arran de la seva remodelació. Fa 3 mesos, abans de començar les obres, férem unes proves per veure el potencial arqueològic de la zona. Ja es coneixia, per documentació antiga, que a tota aquesta zona s'hi trobava la necròpolis romana de la ciutat de Maó. I efectivament va sortir una tomba d'incineració amb l'aixovar funerari tot sencer. En els últims mesos hem estat excavant un tram de la plaça a on han sortit 8 tombes.
És habitual el que han trobat fins ara?
Pel que fa al material ceràmic, mai havia vist res igual. Estan sortint peces senceres: gerretes, llumetes, urnes funeràries... és un material molt delicat que es trobava sols a mig metre del paviment actual, però durant centenars d'anys ha aguantat el pes de camions, autobusos, etcètera. Aquesta és una troballa increïble.
Per què?
Doncs perquè és la primera vegada que s'excava a la plaça del Príncep sota una metodologia científica, i per la riquesa del material. Han sortit elements de pasta de vidre, que a Menorca ens han dit que no hi ha res per l'estil conservat sencer. Hem trobat dos vasos i una moneda de bronze, i totes les peces ceràmiques senceres.
Es podria fer una exposició amb aquestes peces?
Sí, valdria la pena que la gent de Maó pogués gaudir de tota aquesta troballa després de veure in situ com hem treballat a la zona.
L'any 1888 va ser quan es trobaren per primera vegada tombes a la plaça del Príncep, i després també als anys 70 amb un altre grup d'arqueòlegs. Es sent un privilegiat de poder formar part de la història de Maó?
Sí. Ismael Pelegrí i jo, els dos directors de l'excavació, estem molt contents, sobretot, com he dit, per la inusualitat de trobar aquesta riquesa del material. Malgrat que crec que després de 7 anys de fer excavacions d'urgència em queda molt per aprendre, amb aquest projecte els ànims estan molt alts.
Quan he arribat a l'excavació l'he trobat amb una eina, una "catalana", en la mà i al costat d'una màquina. Què estava fent?
Ara del que es tracta és de rebaixar fent una rasa fins uns 30 centímetres per fer el paviment nou, llavors la meva feina és controlar que el maquinista no toqui nivells bons, i està a l'aguait de si surt algun mur o alguna tomba nova per avisar immediatament al Consell insular.
Fa uns anys vaig estar excavant a Maó i tenia una pressió constant per part de l'Ajuntament i dels veïns perquè acabés d'una vegada. A vostè li passa el mateix?
Sí, els arqueòlegs sempre som els culpables que les obres es retardin. Havien d'agafar un cap de turc i ens ha tocat a nosaltres. Però en aquesta ocasió a Maó ha passat el contrari, perquè s'ha fet en tres fases i tinguérem dos mesos per excavar sense pressió. Els veïns s'han interessat molt, ja que la troballa es troba a un metre de la vorera i, en ser un lloc cèntric, a les 11 del matí estava ple de gent.
Creu que aquest tipus d'excavació pot ajudar perquè el públic vegi l'arqueologia d'una altra manera?
Crec que ha servit bastant per conscienciar la gent de Maó que no estava tan acostumada com la de Ciutadella a les excavacions d'urgència, ni a veure un arqueòleg treballant al mig del carrer. Si en això li afegim l'espectacularitat de les troballes, doncs la gent al·lucina. Moltes persones ens comentaven que de jove volien ser arqueòlegs. Ha estat una relació interessant, ja que el ciutadà ha vist que no anem tot el dia amb el pinzellet, i que quan cal piquem amb la pala com a qualsevol obrer. El més important és que no es pensin que som com Indiana Jones, sinó que hi ha un treball molt dur al darrere.
Rebran un fons per dur a terme l'estudi de tot el material?
La memòria sempre és una mica complicada a l'hora de finançar-la, però no dic que aquest sigui el cas...
Creu que l'Administració pública (Ajuntament de Maó i Consell) els recolzarà?
Espero que s'arribi a un acord i que es tiri endavant l'estudi. El que sí que hi ha és voluntat per part de l'Ajuntament, el Consell i el Museu de Menorca.
Quan fa que crearen la seva empresa d'arqueologia?
Fa un any i mig que l'Ismael Pelegrí i jo ens associàrem.
És una mica difícil d'entendre que en arqueologia hi hagi empreses. Qui són els seus clients?
Són particulars que volen fer una obra a casa seva, i sobretot constructores que fan obra pública i privada.
Com viu la crisi un arqueòleg?
Uf! Doncs tenint en compte que el món de l'arqueologia d'urgència va lligada a la construcció i que aquesta ha estat un dels principals sectors afectats per la crisi, no ho vivim gaire bé... Però per sort a Menorca no s'ha notat tant com a la Península. A Barcelona, per exemple, ha anat molta gent al carrer, en canvi a l'Illa els arqueòlegs tenim feina un alt percentatge de nosaltres.
Per què es va fer arqueòleg?
Des de ben petit ja m'agradava la Història i llavors quan trobava pals i pedres ja els portava a casa. Sobretot sempre m'ha agradat la Prehistòria. El passat és una cosa que m'hauria agradat viure. Amb el temps m'he llicenciat en Història, especialitzant-me en Prehistòria, i vaig cursar vàries assignatures d'arqueologia d'altres èpoques.
Segur que amb aquest pensament s'ha plantejat com va arribar l'home a Menorca?
Doncs sí. Hi ha diverses teories, però la meva és que vindria de vàries onades de població des de Mallorca i la Península. Encara que no descarto que vingués gent de França o del nord d'Àfrica per proximitat i per corrent, però el més lògic és que arribessin des de Mallorca amb vaixell i portant el seu propi bestiar. Eren societats ramaderes que ho duien tot a sobre.
Quan parlem de primers pobladors, sempre hem d'anar a buscar les seves restes a coves. Per què morien allà?
Hi ha una teoria que diu que des de temps immemorials era una manera de refugiar-se del temps i dels animals. Potser s'enterraven en coves perquè abans havien viscut allà.
Actualment està treballant en algun projecte d'investigació?
Sí, a un estudi sobre la cova d'enterraments de Can Sadurní (Begues). Allà estic excavant una cova com a codirector del projecte –amb dos companys més– emmarcada al període entre el Neolític i el Bronze.
Com s'ho compagina?
A l'estiu fem campanyes de dos setmanes que es poden compatibilitzar amb la meva feina aquí a Menorca. Participo des de fa quatre temporades. Aquestes excavacions són de tipus voluntari. L'arqueòleg no cobra res, són per investigar.
Com valora Menorca com a riquesa arqueològica?
L'Illa és un territori d'una riquesa excepcional, sobretot pel que fa al món talaiòtic i el món islàmic amb el Castell de Santa Àgueda, que és un monument impressionant. La fórmula de sol i platja s'està acabant, així que Menorca hauria de potenciar una mica més el turisme cultural i muntar una xarxa de visites guiades. A més hi hauria d'haver més difusió per part de les institucions públiques.
Quin jaciment li agradaria excavar?
Atapuerca, a Burgos.
Quin espai arqueològic de l'Illa el meravella?
Hi ha molts llocs, però quan vaig arribar a l'Illa el que més em va al·lucinar va ser la monumentalitat de l'època talaiòtica, com els poblats de Torralba o Trepucó. És sorprenent com els homes alçaren les taules.
Quina és la seva Rosetta Stone?
Poder excavar un túmul funerari que estigués intacte, del període neolític-calcolític. Seria una experiència increïble.