Juntament amb els homes, els cans, els moixos, les cabres i les vaques, les rates representen a les illes Galápagos una greu amenaça per a l'equilibri natural. Així ho constaten els científics del Parc Nacional Galápagos, la Fundació "Charles Darwin", l'organització "Island Conservation" i la Universitat de Michigan dels EEUU, que s'han proposat conjuntament, desratitzar aquest paradís que va captivar Darwin, a uns mil kilòmetres a l'oest de les costes continentals d'Equador, emprant la millor tecnologia disponible.
No serà fàcil, i és que les rates no autòctones es compten per milers, estan adaptades a les condicions de l'arxipèlag i han envaït l'espai d'altres animals endèmics.
Les rates, sobretot les anomenades "holandeses" es troben en el tercer lloc de perill en la llista d'espècies introduïdes i nocives per als ecosistemes de les Illes. Per davant hi som els humans i els cans que ens acompanyen.
Deia a l'agència Efe el director del Parc, Edwin Naula, que el verí que s'empra en la desratització ha estat fabricat específicament perquè no afecti altres espècies autòctones. Des d'un helicòpter, es llencen esquers en forma de galeta cilíndrica de color blau, atractiu per a les rates. La primera illa on s'ha actuat és Rábida, al cor de l'arxipèlag, una terra de 710 hectàrees, a la que només s'hi pot arribar en helicòpter, o per mar des de Puerto Ayora, que es troba a Santa Cruz, la seu del Parc.
Entre altres coses, el que fan les rates és menjar-se els ous d'espècies d'aus i de tortugues. Però una volta enverinades, representen una altra amenaça, en aquest cas, per als esparvers endèmics de Rábida, per la qual cosa, els vint exemplars que habiten aquesta illa han estat traslladats a l'illa veïna, Santiago, on viuran temporalment en captiveri.
Per la seva banda, un grup d'investigadors de la Universitat de Michigan vigilen les operacions amb ordinadors i altres equips d'alta tecnologia. Felipe Cruz, director científic de la Fundació Darwin, assenyalava que la tecnologia és necessària per assegurar aquest espai únic en el món. Segons ell, qualsevol esforç que es faci per protegir les espècies endèmiques és valuós, ja que si parlam d'extinció, aquesta és per sempre.
Després de Rábida, les illes següents seran Pinzón i Floreana, on hi existeix un petit nucli poblacional. Les majors dificultats es presentaran segurament, a les illes habitades pels humans.