Dijous de la setmana passada, des de Calós ens van donar l'oportunitat a "Xoc" de compartir un matí diferent amb els alumnes de Primària. No tots els dies ve un pintor a l'escola, un pintor disposat a parlar del seu estil i mostrar la seva tècnica, d'alguna manera, a transmetre la passió que sent per l'art que fa.
És el tercer any que a l'escola de Ciutadella conviden un pintor menorquí, (el primer any va ser Marc Jesús, l'any passat Josep Moncada) amb la intenció d'apropar l'art que es fa a Menorca i els artistes menorquins als fillets i les filletes. La idea és tenir els artistes tan a prop que sigui possible satisfer totes les curiositats que es plantegin; veure com pinten, fer-los preguntes sobre la seva trajectòria com a pintors, escoltar les seves reflexions... Enguany, el pintor escollit ha estat en "James", en Lluís Pons, i com en els anys anteriors, el seu estil, la seva temàtica, la seva tècnica, serviran d'inspiració per a les obres que cada curs crearà per exposar el dia de Sant Joan Bosco. Exposició que, per cert, estarà oberta a tothom que la vulgui visitar.
En "James" a l'escola
Tots els cursos de Primària, de primer fins a sisè, van tenir la seva sessió amb el pintor durant el matí. S'havien preparat, per exemple, mirant per internet fotos de la seva obra. En Lluís Pons els va anar rebent a la biblioteca. Molt simpàtic, molt espontani, molt xerrador, en "James" es va mantenir actiu tot el matí i va aconseguir fascinar els fillets i les filletes, que no van perdre detall ni mentre pintava ni durant les explicacions. Li van fer moltes preguntes. Algunes, les tenien preparades. "En què t'inspires? Quina és la teva tècnica? Quin és el teu quadre preferit? Quin el més gros? Què valen a una galeria les teves obres? Quan vas començar a pintar?"... Així va ser com els alumnes de Calós van descobrir que en "James" és un apassionat dels còmics des de petit; que cada vegada li agrada més la tècnica del collage i que per açò guarda monedes, ferratines, tots els retalls de paper i de roba que li sembla que qualque dia pot emprar; que el seu quadre més gros, dividit en tres parts, és el que duu per nom "Ses banyistes", amb 1'20 metres d'altura per 1'80 d'amplada; que la seva obra preferida és segurament una que té dins el cap des de fa mesos i que encara no ha pintat...
El diàleg continu que va mantenir amb les filletes i els fillets, adaptant amb naturalitat el nivell explicatiu a les edats dels alumnes, va permetre una dinàmica de feina divertida, sense pausa. I és que a banda de conèixer l'artista, un altre objectiu del matí era aprendre'n la tècnica i inspirar-se en el seu estil per crear després les pròpies obres. Mentre en "James" feia flors, animals marins, cares amb espirals a les galtes... primer a llapis, després afegint un toc de color i acabant-los amb el contorn fet a regalim que el caracteritza, va tenir temps d'ensenyar dos quadres que portava, de parlar de la galeria Vidrart on ara s'exposen una sèrie de cares seves en petit format, de mirar també el llibre "Pintors de Menorca", fins i tot de passar la seva càmera de fotos perquè els alumnes poguessin veure imatges de com és el procés de creació.
Els fillets i les filletes van mostrar molt d'interès i van escoltar de gust coses com que va començar a pintar des de molt jove i que una de les seves especialitats eren les caricatures dels professors de l'institut. Les pintava a les taules i firmava amb el sobrenom de "James", que mig en broma li van treure els seus companys, perquè no es sabés que ell n'era l'autor.
D'aquells primers dibuixos ja fa uns quants d'anys i amb el temps, l'artista ha madurat, ha evolucionat, ha anat definint el seu propi estil pictòric. Es va estrenar damunt tela l'any 2002, tot i que va explicar als alumnes que abans de pintar la tela fa proves i proves damunt paper i en petitó. Els fillets i les filletes van sentir a parlar de llapis, de colors, de pintura acrílica... van aprendre que els contorns que acaben les seves obres, els aconsegueix en posició horitzontal i amb acrílic plàstic que té la textura aquella que ens recorda la de la mel o la de la llet condensada, i permet fins a cert punt, a base de pràctica, dominar el traç.
Admirats, contents, atents, entretinguts, agraïts, els alumnes de Calós van gaudir de l'experiència. Ara és el seu torn de feina. Prest en podrem veure els resultats.