LaMona Lisaés segurament l'obra més estudiada de la història de l'art. N'existeixen centenars de versions d'altres artistes, de tota casta. L'any 2009 va complir 500 anys i els experts n'han revisat al llarg del temps cada pinzellada. Algunes de les moltes curiositats del quadre, són que la mirada sempre segueix l'espectador i que el somriure, depèn d'on mirem sembla que desapareix. La neurobiòloga de la Universitat de Harvard, Margaret Livingstone afirmava fa uns anys que es tracta d'una il·lusió òptica. "Da Vinci va pintar el somriure de laMona Lisaemprant unes ombres que veim molt millor amb la nostra visió perifèrica".
Aquests dies torna a ser notícia i és que el darrer estudi del que ha estat objecte laMona Lisade Leonardo da Vinci, un estudi dut a terme pel comitè nacional de béns culturals d'Itàlia, conclou que el somriure que coneixem avui no és el primer que va projectar el pintor en el quadre. Vol dir que laMona Lisano sempre va tenir el mateix gest als llavis. El que en principi era una expressió més aviat lànguida, dibuixada en el rostre d'una jove cortesana de Florència, diuen els experts que es va transformar amb els anys, per influència de Gian Giacomo Caprotti, en el somriure enigmàtic que reconeixem en el present. Leonardo va redibuixar l'expressió inspirant-se en el seu amic, i el personatge pintat va adquirir encara més, una identitat carregada de misteri.
El canvi s'explica, perquè Leonardo hi va fer feina durant molts anys en aquesta obra. Es tracta d'una feina discontínua que va anar realitzant en diferents èpoques. S'arriba a la conclusió que com un "testament vital", en paraules del director de l'estudi Silvano Vinceti, el retrat és una síntesi de diferents motius d'inspiració del mestre.
A banda d'analitzar amb minúcia els llavis, aquesta vegada, els experts en el seu estudi profund han arribat a analitzar la imatge que reflecteixen els ulls deMona Lisa, i pensen que el paisatge que s'hi veu, amb una gran ampliació, és el riu Arno de la Toscana. Sorprenen davall de l'arc d'un pont els nombres 7 i 2, cadascun amb la seva simbologia, el 7, la creació, el 2, l'oposició de contraris. I és que l'obra de Leonardo s'interpreta no només des d'un punt de vista artístic, sinó també filosòfic, literari i esotèric.
Així com anam desgranant l'essència del quadre, en comptes de restar-li interès, el que s'aconsegueix és fer créixer la seva fama, mantenir la mirada curiosa del món cap aquesta obra que mai no ens deixa de sorprendre.