La informació amb la que obrim el nostre suplement aquesta setmana ens ha cridat l'atenció per la reflexió que ens planteja. Irina Bokova, directora general de la UNESCO, de visita oficial a Perú, deia fa un parell de dies que el recinte arqueològic de Machu Picchu, antic poblat inca de pedra, construït a mitjans del segle XV a la cara oriental dels Andes centrals, al sud del país "és víctima del seu propi èxit" per l'afluència dels milers i milers de turistes que el visiten.
La ciutat de Machu Picchu, situada a 2.000 metres per damunt del nivell del mar, va passar a formar part de la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1983, com a part de tot un conjunt cultural i ecològic conegut amb el nom de Santuari històric de Machu Picchu. Segons documents de mitjans del segle XVI, Machu Picchu hauria estat residència de Pachacútec, el primer emperador inca. Així mateix, les principals construccions i la major via d'accés fan pensar en una ciutat santuari. Ambdós usos, el de residència i el de santuari no haurien estat incompatibles. El que sí que es descarta avui en dia, és que tingués un ús militar.
Machu Picchu és considerada una obra mestra de l'arquitectura. El misteri que l'envolta, juntament amb les espectaculars característiques arquitectòniques i paisatgístiques l'han convertit en un dels destins turístics més coneguts del món. I és precisament açò el que el posa en perill, però no només. Irina Bokova s'ha referit també als efectes del canvi climàtic, com per exemple, les inundacions que han tingut conseqüències molt perilloses i negatives. Així mateix, la deforestació de la zona, amenaça la seva estructura amb moviments de terra. La UNESCO ha mostrat també interès en posar fi al creixement urbanístic descontrolat que està tenint lloc a una localitat veïna, i als accessos ilegals que existeixen al recinte.
Considerada una de les noves set meravelles del món, la UNESCO i el Perú hauran de vetllar per protegir-la.