E fectivament, 75 còpies. Res més que açò. Si els apiles un damunt l'altre, ocupen 75 centímetres. En estius bons de tocar per hotels menorquins, veníem més de 75 còpies en una setmana. Precisament aquesta és la xifra que, avui dia, fa falta vendre per entrar al Top 100 de les llistes de vendes a Espanya. Fort, eh?
Suposo que heu llegit la notícia (de fet jo vaig enllaçar-la al meu facebook personal), però si no us ho explico: es veu que es va filtrar a la Wikileaks un document amb les xifres reals de vendes de discos a Espanya durant la Setmana Santa. Aquest va aparèixer a al webukmix.org, però jo no he estat capaç de veure-la, així que rodant per internet he trobat un article al (recomanable) web de la revistaRolling Stoneon comentaven les xifres, que són realment esgarrifants.
Per exemple, el nombre un aquella setmana, els abominables Maná, no arriben a 4.300 exemplars. Manel, que també han estat nombre un recentment (i que sospitosament tenen un nom semblant a "Maná") despatxen 2.000 discos. Estrelles massives (però realment acabades com Ricky Martin o Britney Spears venen cent i pico i quatre-cents respectivament. Foo Fighters, una de les bandes de rock més importants avui dia (i que rebentaran el Palacio de los Deportes aquest estiu) no arriben a 600. I els meus estimats Radiohead (que també és ver que editen els discos de formes molt rares últimament), dos-cents i pico miserables CD's!
No em posaré a plorar com a anteriors articles ni us obligaré a comprar CD's (encara que bé pagau a Spotify per no sentir cada cinc temes en Melendi tocant els collons) però tampoc us poseu triomfalistes, en plan "Que es foti n'Alejandro Sanz, ara haurà de fer concerts per guanyar-se la vida". Em sembla que tot açò és més complicat, estic d'acord que a les discogràfiques són uns mafiosos i que a la SGAE són un comando d'Al Qaeda, però aquest negoci necessita de pasta.
A jo també m'agradaria veure els Maná picant pedra a la carretera de Sant Lluís, però aquest no és el problema. El problema és que així com va la cosa (i podria anar d'una altra manera, sense anar més lluny a Suècia l'any passat van pujar les vendes de discos) mai hi haurà uns nous Maná (afortunadament), però tampoc hi haurà mai uns nous Nirvana (que elNevermindno va costar quatre duros) ni uns nous Radiohead (que abans de decidir que havien de destruir la indústria discogràfica, es vanforrardins ella).
Ja que avui dia hi ha més concerts que mai, el que podeu fer és comprar els CD's dels grups directament a les actuacions, surten més barats i la pasta va directament a l' artista. O encomanar-los al seu web oficial, que sempre és molt golós (jo he encomanat el nou disc en solitari d'en Warren Haynes i em regalen una camiseta i un DVD). I sobretot recolzar els grups petits, independents i que es gasten la pasta ells mateixos en gravar, editar i distribuir els CD's. Si veieu un grup a alguna sala de Menorca, us agrada el seu directe i tenen CD's a la venda, per favor compreu-los. O una camiseta guapa. Així podran tornar moltes vegades, seguir editant CD's i amb una mica de sort comprar-se una guitarra nova. Ja no hi haurà més estrelles supermassives, però sempre hi seguirà havent grups petits que mantenguin la cosa viva.
Ara més que mai el poder és nostre, però com deia el conco d'en Peter Parker, un gran poder implica una gran responsabilitat!
T'interessa la música? Visita el web "The Song Remains The Same":
www.thesongremainsthesame.es