Cada temporada es sol colar entre les pel·lícules candidates als Oscars alguna de tall purament independent, més barata i menys ambiciosa que les seves contrincants. Darrerament n'hi ha hagut de tot color: simpaties (Little Miss Sunshine,Juno), disbarats sentimentaloides (Precious, potserCrash), continents (Entre Copas) i vacuïtats (Slumdog Millionaire)? Algunes d'elles fins i tot van guanyar el gran premi?Winter's Bone(2010) de Debra Granik, la gran guanyadora al Festival de Sundance al 2010, va ser candidata al millor guió adaptat, a la millor actriu (Jennifer Lawrence), al millor actor secundari (John Hawkes) i a la millor pel·lícula? No se'n va emportar ni un? Però, probablement, l'odissea de la seva heroïna Ree en la recerca del seu pare sigui una de les millors pel·lícules del any (i una de les millors dels últims anys segurament també)? La vam gaudir aquesta setmana al Cine Club de l'Ateneu de Maó, per sort?
En les primeres imatges d'aquesta cinta trobem uns nens petits columpiant-se innocentment davant casa seva? Són Ree i els seus germanets; mentre, de fons, sona una nana típica dels Orzaks (els amplis territoris muntanyosos al centre dels Estats Units) que posseeix, com quasi totes les cançons infantils, un caliu força sinistre? Daniel Woodrell, autor de la novel·la que adapta Debra Granik, ja va situar la seva anterior obra (Ride With The Devil, adaptada per Ang Lee al 1999) en aquest paisatge claustrofòbic, místic, estrany i inexpugnable? Woodrell, així com Davis Grubb, James Agee, Flanney O'Connor, Carson McCullers o Harper Lee, és un autor purament American Gothic; és a dir, que explora i manifesta aquesta Amèrica soterrada de la realitat, dins allò quotidià i que, en molts casos, conté aquest aspecte sinistre que, com en la seva definició més clàssica, no ha de ser mai desvetllat? Els Orzaks (en aquest cas, a les voreres del riu Missouri) és un lloc mig habitat, mig inhòspit, en el qual tot pot passar?
La part subterrània dels USA del american dream i el benestar social és la fractura de la qual Granik extrau la força subversiva d'aquesta pel·lícula: històries de vides destrossades per les drogues, l'atur, retalls d'existències buides, confinades a forats que fan pudor a misèria i a podridura moral, a on tot és fred i no hi habiten els sentiments, en els quals no es pot trobar ni un mínim esbós de calidesa humana? Winter's Bone s'interna dins un espessor anímic absolut? La marginalitat social augmenta en fusionar-se amb l'aïllament físic i geogràfic que proporciona la fortalesa tortuosa dels Orzaks? La jove Ree (Jennifer Lawrence) somia amb allistar-se a l'exèrcit per fugir de la seva vida miserable i plena de responsabilitats que la condemnen a cuidar dels seus germans petits i de la seva mare, incapacitada mental després de l'empresonament del pare per fabricació d'estupefaents? Granik mostra, des d'un principi, la prematura maduresa de la protagonista, capaç de generar un instintiu caràcter protector amb aquells que es troben sota la seva incumbència? capaç de qualsevol cosa?of course?
Ree estarà completament sola a l'hora d'endinsar-se dins les profunditats d'un itinerari de recerca que l'enfrontarà als seus pitjors temors (tan sols comptarà amb l'ajuda del seu ombrívol i erràtic oncle Teardrop; una de les millors actuacions secundàries dels últims anys? un monstruós John Hawkes)? Un camí llarg i tortuós, fosc i tenebrós, com un conte macabre de terror en el qual una noieta perduda ha de trobar al seu pare i per això ha de lluitar contra monstres terribles, malvades bruixes i ogres sense cor, que intenten espantar-la per a, tot seguit, devorar-la? Microcosmos d'un Country Noir completament suggerent, Winter's Bone és una esgarrifosa translació d'un imaginari decrèpit i arruïnat, infectat per una pobresa ancestral que configura un panorama humà desolador que comporta odi i violència? Granik dissecciona, mitjançant una austeritat formal d'enorme concreció narrativa, aquesta comunitat endogàmica plena de secrets, amb les seves pròpies lleis i regida per un matriarcat força dominant?
Aquesta petita gran pel·lícula posseeix una atmosfera hipnòtica i lúgubre, com si es tractés d'un malson que ens introdueix, poc a poc, a la gola de l'infern (el darrer i espectral passeig en barca), un viatge a les profunditats d'Amèrica i als seus ritus iniciàtics, a la brutalitat atàvica i a uns rigorosos codis d'honor? Lawrence, Hawkes i Granik ens emboliquen dins una cadència asfixiant, puntejada amb el tractament sonor del compositor Dickon Hinchliffe (membre dels britànics Thindersticks), quasi imperceptible però fonamental a l'hora de consolidar l'estructura emocional d'aquest film, inesborrable garantia al pas dels anys d'una granítica, seca i gèlida història, d'un lirisme fondo i un minimalisme profundament pertorbador? Claustrofòbica meravella, però difícil de rossegar? Com els ossos? Fins la setmana que ve, incrèduls!