Me'n recordo? Ho sé, ho sé? que un home als cinquanta anys ha de tenir sempre les mans netes? i jo me les netejo dues o tres vegades cada dia.. però només si em veig les mans brutes? me'n recordo? de quan era un mosso.Així obre Federico Fellini el guió novel·lat de 'Amarcord'? Després d'una greu malaltia patida al 1966, el realitzador italià va escriure un breu assaig titulatMi Riminia on apareixen personatges i situacions que posteriorment recuperaria a aquesta obra que, des del principi, deixa ben clar el seu esperit evocador a la infantesa?
Fellini volia titular el film, recopilació d'escenes i costums d'un poblet de la Romagna italiana als anys 30, amb una paraula exòtica i mig blasfema que sonés a invocació màgica de 'Les Mil i una Nits'? L'elecció va ser 'Ostraslamadonna (pel director de Rimini molt més atractiu que, per exemple, 'Rashomon'); també el va temptar 'Nteblig!', una paraula recurrent del seu avi patern; 'Viva l'Italia' era massa misteriós (o massa didàctic, segons es miri); 'Il Borgo', una sort a 'El Burg' o 'El Llogaret', fou la següent alternativa descartada, de la mateixa manera que 'L'Uomo Invaso'?
'Amarcord', contracció fonètica de 'A m'acord' en dialecte romanyol, que equivaldria a 'Me'n recordo' esdevingué, obviament, l'elecció definitiva (després d'anunciar el projecte com 'Hammarcord. L'Uomo Invaso') amb tots els esments que el director tenia que es considerés la pel·lícula sota una clau purament autobiogràfica? 'Amarcord' és com a una paraula cabalística, una paraula de seducció, un tipus d'aperitiu? Qualsevol cosa, exceptuant l'irritant 'Je Me Souviens' (Fellini,of course)? Al guió, escrit pel mestre italià amb la col·laboració de Tonino Guerra, procedent de la mateixa regió del director, es van desenvolupar personatges que tant l'un com l'altre havien conegut i dels quals els dos desitjaven narrar la seva història, sota unes claus força oníriques i irreals?
La seva desbordant fantasia va afegir a la cinta una inèdita sensibilitat, tendra, delicada i entranyable com mai fins en aquell moment dins la filmografia del geni creador del '8 ½'? L'acció es desenvolupa de manera episòdica al voltant d'una família 'qualsevol' al llarg de les quatre estacions de l'any, amb els seus costums i festes; en el seu conjunt, els records infantils de Fellini adopten l'aparença d'una monumental fantasmagoria? La manifestació col·lectiva dels seus personatges evoca directament el passat del realitzador com a dibuixant i humorista; entre els veïns del poble destaca el conjunt format pels professors de l'escola, l'historiador local (en diàleg permanent amb l'espectador), la Volpina, una prostituta nimfòmana que desperta les primeres 'emocions' dels adolescents i, sobretot, la Gradisca, una atractiva perruquera que es converteix en la principal fantasia eròtica de nens i grans?
'Amarcord' és Fellini o, millor dit, és el record d'allò que ell creu haver sigut? Alguns pensaran que no va ser més que un vanitós amb un gran talent artístic; uns altres pensaran, senzillament, que s'equivoquen? Alguns preferiran el cinema realista a la recreació somiada, però llavors no entendran mai el gran sentit del lirisme del realitzador italià. 'El realisme no és ni un recinte ni un panorama d'una sola superfície; un paisatge, per exemple, té vàries dimensions i la més profunda, la que tan sols pot revelar un llenguatge poètic, no és la menys real (?) En un cert sentit tot és realista. No veig la línia divisòria entre imaginació i realitat'? La imatge del Rimini natal que visualitza el film correspon amb la que el mateix Fellini va descriure com una mescla d'Istanbul, Bagdad, Hollywood i els espectacles de Florenz Ziegfeld?
'Amarcord' és Fellini
o, millor dit, és el record d'allò
que ell creu haver sigut?
Fellini torna a Rimini amb un marcat accent nostàlgic, tot i que la seva evocació es composa a parts iguals d'enyorança i de rebuig per un món tancat i estancat en el temps? 'He tingut la sensació de veure el fons, de liquidar el fons del calaix psicològic; això ha donat a la pel·lícula un caire desarrelat, probablement? Però, psicològicament, seria millor parlar de rebuig: rebuig a alguna cosa que ha
sigut teva, que t'ha fet i que encara ets. I en aquest rebuig sempre hi ha alguna cosa dolorosa i desgarradora? Parlant d'aquella escola d'infàmia, d'aquella aglomeració estúpida, d'aquells somnis ridículs, parlo dels cops que m'han marcat per a sempre, parlo del rebuig total a aquella vida... Tot i que, al mateix temps, sé molt bé que desgraciadament no n'he tinguda una altra, que només he tingut i tindré aquesta'?
'El cinema, si es fa bé, regala petits fragments de vida que mai oblidaràs'? Fins la setmana que ve, incrèduls!